24/03/2016

Carta a Cruyff: 'La teva samarreta amb el 9'

2 min
Carta a Cruyff: 'La teva samarreta amb el 9'

PeriodistaLes nostres mares ens cosien a les samarretes del Barça dels anys 70 el número 9 d’en Cruyff. Si estàvem al llit, malalts, els nostres pares ens compraven cromos de futbol i quan sortia el teu i et vèiem -estilós, modern i rebel- ja semblava que ens trobàvem una mica més bé.

El dilluns entràvem a classe i érem l’enveja dels altres nens, perquè el dia abans havíem baixat de Taradell a Barcelona a veure el debut d’un holandès que tenia les millors cames del món i uns cabells que aquí no es veien. Amb els anys vam entendre que la democràcia va arribar al Camp Nou el 28 d’octubre de 1973, la tarda que vam guanyar 4-0 el Granada i tu vas fer dos gols. La teva mort travessa de ple la generació dels que ara voltem els 50 anys. En teníem set quan vas venir d’Holanda per esdevenir el nostre ídol d’infantesa. Tot just acabàvem d’estrenar els vint quan vas tornar, i ens vas ensenyar que nosaltres també ens podíem menjar el món. I van ser uns anys inoblidables, Barcelona-Tenerife-Wembley, que vam viure amb tota l’esplendor i l’arrogància de la joventut.

Avui no ens traiem del cap aquests instants, perquè cada vegada que mor algú estimat, ressusciten els seus records. I sabem que només és futbol, i que Catalunya no és només el Barça, però no coneixem cap altra persona que hagi operat un canvi tan marcat en la nostra mentalitat col·lectiva. Ens vas ensenyar a sortir a guanyar. T’hauríem volgut agrair més tot el que has fet per nosaltres, però a la vida sabies esmunyir-te dels afectes dels altres, com al camp te n’anaves dels defenses rivals.

I aquí ens tens, en aquesta trista Setmana Santa en què se’ns moren capellans i déus, escrivint obituaris a raig, amb la tristesa de constatar que ja pots haver-ho guanyat tot, que ja pots haver fet feliç milions de persones, que has d’acabar acotant el cap davant el càncer. Ens queda el clam perquè el nou estadi porti el teu nom i ens queden les nostres relíquies particulars: una postal de quan vas fer publicitat per a Pinturas Bruguer; un single de 1974 amb la teva cançó Oei, oei, oei, comprat fa poc al mercat de Sant Antoni, i una portada premonitòria de la revista satírica Barrabás de 1976, “ La ascensión de Cruyff ”, on se’t veu enlairant-te des de la gespa del Camp Nou camí del cel, i amb els aficionats proclamant el credo culer: “ Creo en Cruyff, padre todopoderoso, creador del futbol en la tierra...

P. D. Em diu un amic francès que, amb tu, va aprendre què era la injustícia. Als vuit anys, en un càmping de la Costa Blava, no va entendre per què tu i els teus companys, que semblàveu estrelles del rock, vau perdre la final del Mundial 74 contra els alemanys.

stats