"Una sardana gigante con dinero público"
La crònica del que podria ser el balanç que farà la caverna mediàtica de l'Onze de Setembre
Reunits a Madrid els 105 membres més conspicus de la caverna mediàtica amb dret a vot, després d'una relaxing cup of café con leche in plaza Mayor , finalment s'ha conegut quin és el títol guanyador que encapçalarà aquest 2013 totes les cròniques sobre la Diada a Catalunya. El president de la Caverna Olímpica Indignada (COI) ha anunciat que el títol més votat és: " Una sardana gigante pagada con dinero público ", cosa que ha desfermat les riallades i els aplaudiments de la majoria d'assistents.
En canvi, la decisió ha aixecat moltes suspicàcies i acusacions de tongo entre una altra candidatura que, davant de l'estupefacció general, s'havia autoproclamat favorita i que optava a l'elecció amb l'encapçalament: " Vía Catalana, la vía muerta ". Superat l'escull del títol, la COI ha volgut destacar que tots els integrants s'han posat a treballar de forma unitària per elaborar una única crònica que reflecteixi els valors intrínsecs del moviment cavernari, que tan bé va expressar el seu fundador -el baró de Pierre du J.- i que diu: "A la Via Catalana, l'important és no participar-hi".
La crònica de l'assemblea
Reproduïm a continuació la crònica aprovada per l'assemblea i que la COI ha acordat difondre a través dels seus mitjans associats.
"La mateixa Generalitat que no té diners per donar menjar a 50.000 nens catalans que passen gana, segons va denunciar el Síndic de Greuges (un altre dia ja denunciarem nosaltres quants nens moren a Catalunya per culpa del sou superflu del síndic), la mateixa Generalitat -dèiem- va abocar ahir una orgia de diner públic perquè a penes un 10% dels seus habitants formessin una sardana gegant, l'últim deliri independentista d'una societat adoctrinada que ha decidit encadenar-se a un passat imaginari, una sardana que no va tenir ni tindrà cap més conseqüència que la de crear un monumental caos de trànsit a tot Catalunya, una regió que se les dóna de ser Lituània o Massachusetts quan, en realitat, no és altra cosa que Hamelín, amb un president-flautista que ha confós els seus ciutadans amb ratolins, els ha encadenat al seu futur i pretén que l'acompanyin en el seu viatge cap enlloc, mentre la Catalunya real ahir es tornava a quedar a casa i faria bé d'apropiar-se d'aquell vell eslògan de la Generalitat pujolista: «Som 6 milions» els que no combreguem amb rodes de molí, els que no participem del xou mediàtic d'una TV3 que, mentre fa fora centenars de persones, paga amb els impostos de tots un desplegament de 18 unitats mòbils i 3 helicòpters i continua sent el gran instrument de propaganda per estendre a tot el ramat el separatisme i l'odi a Espanya, un ramat certament curiós: que s'encadena per reclamar llibertat, que omple artificialment zones de Catalunya on ningú hauria sortit al carrer i que ho fa gràcies a unes concessionàries d'autopistes obligades per la Generalitat a sumar-se a la deriva secessionista aixecant barreres per una bona causa; un ramat al qual ja ha arribat l'hora de dir-los que Madrid potser no organitzarà els Jocs Olímpics, però que es preparin perquè la delegació catalana no competirà ni a Rio 2016 ni a Tòquio 2020, de manera que ja poden anar aprofitant per donar-se la mà (suada) durant molts anys, perquè la Via Catalana és una via morta".
I així l'assemblea va trobar una manera d'acabar l'article que acontentés tot el moviment cavernari. Aixecada la sessió, es van sentir crits de "Rajoy, pusil·lànime" i "Aznar, torna".
