Carta a Josep-Lluís Carod-Rovira: 'El retorn'

Tinc la sensació que el premi literari que li acaben de concedir pot ser el primer pas en el seu retorn a l'escena pública. Se'n va anar del partit i del Govern per la porta del darrere, però, després de dos anys de retir i ara que els esdeveniments li donen la raó, toca tornar a sortir.

A casa seva manen els llibres. En té més de 15.000 repartits per totes les habitacions, el garatge inclòs. Ara que ha viscut apartat de la política ha pogut recuperar el seu ritme de lectura habitual: un llibre cada dos dies. Filòleg reconegut, gran lector i, des de diumenge, premi Andròmina de narrativa per La passió italiana , un volum que, segons ha explicat vostè, reuneix memòries, crònica de viatges, retrats literaris i apunts gastronòmics.

L'última setmana l'han entrevistat dos cops a TV3, a Divendres i a Els matins . L'he vist content, senyor Carod. L'he vist amb aquest somriure tan seu, que és mig foteta i és tot bigoti. Les grenyes que s'ha deixat a banda i banda del clatell m'han semblat que era una manera de dir-nos que torna un nou Carod, que en aquest temps que li havíem perdut la pista vostè ha pogut ser l'intel·lectual progre que sempre havia estat. Però no en té prou amb això: en les dues aparicions televisives vostè lluïa el mateix pin a la solapa: CAT 2014. I el lluïa amb l'orgull de qui el 2007 ja va deixar escrit que Catalunya hauria de fer un referèndum d'autodeterminació el 2014. Amb l'orgull de qui sap que va encertar les grans apostes estratègiques de país, encara que potser no el temps ni les maneres. El lluïa cofoi, i quan els presentadors s'interessaven per aquell pin, vostè posava cara de "ja us ho deia, jo".

Que ara el president Mas s'hagi decidit a seguir el camí de l'autodeterminació és un triomf personal per a vostè. ¿Però es conforma amb aquesta victòria íntima, senyor Carod? ¿Es conforma que els altres li anem dient que vostè ja ho deia? ¿O té ganes de tornar a primera línia? Al capdavall, només té 60 anys. Però viu una paradoxa: en el moment que les seves idees són més centrals que mai, vostè també està més al marge que mai del tauler polític.

Faríem bé de no donar-lo per mort políticament. Si després de l'episodi Perpinyà va tornar al Govern i en va ser vicepresident, per què no podria tornar ara a la política? El veig amb ganes de tornar a jugar, senyor Carod. Ara li queda trobar unes fitxes guanyadores.

P.D. A ERC deuen viure aquest retorn seu just abans de les eleccions amb una certa inquietud. Fins ara vostè no ha volgut dir si el 25-N votarà Esquerra. Al Facebook Joan Manuel Tresserras, exconseller i amic seu, li demana generositat amb el seu expartit. Veurem què passa.