Carta a la infanta Cristina: 'El rei i l'alfil'
M'imagino el comitè de crisi de la Zarzuela reunit davant d'un tauler d'escacs estudiant el proper moviment en la partida del cas Urdangarin. ¿Sap què diuen, altesa, els que defensen que se la imputi a vostè? Que, a vegades, als escacs, per salvar el rei has d'entregar un alfil.
Però els contraris a la seva imputació repliquen que, depèn de com vagi la partida, es necessiten molt pocs moviments perquè després de l'alfil també caigui el rei. Són els que defensen que, per no atiar l'incendi, s'ha de mantenir el tallafoc en el mateix punt on som ara, és a dir, abans no l'afecti a vostè. Són els que encara dibuixen Urdangarin com una poma podrida que un dia va caure en un paradís lliure de pecat anomenat la Zarzuela. La innocència de la gent de sang blava seria com el valor a la mili, que se'ls hi suposa.
Diuen les cròniques de Palau que vostè està molt afectada per la imputació del seu secretari personal, Carlos García Revenga, que presumptament hauria assessorat el seu marit en tota la trama del cas Nóos. En canvi, no diuen res de com ha rebut vostè aquesta setmana un episodi aparentment més anecdòtic, però de gran transcendència simbòlica. Normalment, primer es fan les guerres, les revolucions i s'enderroquen els règims, i és al cap d'un temps quan es canvien les plaques dels carrers. A Palma han invertit la història. Un ajuntament amb majoria absoluta del Partit Popular -vull dir que no és precisament la CUP qui ha pres aquesta decisió- ha acordat eliminar el nom dels Ducs de Palma de la rambla més popular de la ciutat.
Aquesta ha estat una setmana convulsa, no només per a vostè sinó per a molta altra gent. No cal que li expliqui els nervis que hi ha a la Zarzuela. Però és que a la Moncloa la situació no és gaire millor. I al Palau de la Generalitat, tres quarts del mateix. Les grans institucions semblen més fràgils que mai. Com si ara mateix tot pengés d'un fil i uns es miressin els altres amb la por de pensar qui serà el primer de caure. Es juguen moltes partides simultànies d'escacs i el que passi en cadascun d'aquests taulers condiciona els següents.
És impossible preveure quin serà el resultat final de tot plegat. Fa un temps tothom tenia clar que a vostè no la imputarien. Ara no m'hi voldria jugar res. Si s'exigeix a la monarquia la mateixa transparència que als partits polítics, l'incendi serà d'unes proporcions mai vistes.
En aquesta partida d'escacs vostè és l'única que fins ara no ha fet cap moviment. Si segueix l'exemple del seu pare, té dues opcions: un "Lo siento mucho, me he equivocado, no volverá a ocurrir " o concedir una entrevista a Jesús Hermida. Quina creu que pot ser més efectiva?
