06/04/2013

'La màscara', carta a la reina Sofia

2 min

Es posa una màscara i es disposa a interpretar el mateix paper de sempre, discreta i distant, de figurant sense frase però amb somriure. Llàstima que ara, cada vegada que surt a escena, s'adona amb tristesa que, per més que l'obra sigui la mateixa, la reacció del públic ja és una altra.

Tota la vida que aquest ha sigut un negoci familiar. El seu neguit, per tant, és doble; com a actriu i com a mare. Hi han treballat pares, fills, els gendres, la jove i un grapat de néts que, abans de caminar, ja formaven part de la nissaga d'actors que sortia de gira a entretenir un país. Havien arribat a ser 16 a dalt de l'escenari. Eren els bons temps, aquells anys en què vostès eren aclamats per tot arreu. Diumenge passat, a Mallorca, ja només eren sis. El que queda de la família reial. Allò que es pot ensenyar. La resta, amagats com aquelles persones grans que van del sofà al llit, i del llit al sofà, però que no es mouen de casa perquè ja no estan presentables.

A la catedral de Mallorca, diumenge era la seva funció anual de missa de Pasqua. Els esperaven unes 400 persones i, entre elles, senyora, hi era jo. Només els havia vist per la tele, però mai havia pogut assistir de públic a cap de les seves representacions. Tenia curiositat per saber com els rebrien i li he de dir que em va impressionar la fredor. Si a mi, que era un simple espectador, em va incomodar el silenci que va acompanyar la seva sortida a l'escenari, ¿com ho devien viure vostès, els actors?

Un home va intentar sense èxit arrancar un aplaudiment col·lectiu; una noia va cridar un " Viva el rey " que va ressonar enmig del silenci, però tampoc va aconseguir que ningú la seguís. Els altres estàvem ocupats a fer-los fotos amb el mòbil, com aquell qui retrata una espècie en extinció, amb l'esperança que podrem explicar als nostres néts que nosaltres encara vam veure actuar la família que va regnar durant gairebé quaranta anys a l'escena espanyola.

Vostè, tot i que és l'única que és al seu lloc, sempre sembla al marge. Li ha cedit el protagonisme a l'actor principal, l'home que ha interpretat amb certes dificultats el paper de marit seu. Però, com a vegades passa al món de la faràndula, va arribar un moment que ja només es dirigien la paraula quan sortien a escena. Ara han demanat, si és possible, no haver de coincidir mai a l'escenari. I, així, es fa molt difícil sostenir una companyia.

No sé si és pel seu origen grec, però sempre l'he vist com una cariàtide, aquelles figures femenines que fan de columna per aguantar els temples de l'Acròpolis. El dia que el teló s'abaixi per sempre li haurem de reconèixer els seus esforços per mantenir la Zarzuela dempeus.

stats