Carta a Josep Maria Espinàs: 'Anar fent'
Caminar per la vida sense fer soroll. Un pas no té sentit, si no és per la rutina que saps que després en vindrà un altre i encara un altre més. La constància d'haver-hi sigut sempre, sobretot amb aquesta manera que tens de ser-hi, Espinàs, que sempre sembla que no hi siguis.
Per Sant Jordi farà 37 anys que escrius un article diari, primer a l' Avui (1976-1999) amb la secció A la vora de... i els últims anys a El Periódico , amb el teu Petit observatori , que té una presència discreta i austera -reflex de la teva personalitat- a l'última pàgina de la secció d'opinió. Algunes de les millors 11.000 columnes que has escrit adquireixen ara un altre significat quan les llegeixes totes juntes al llibre Una vida articulada (La Campana). És el que sempre t'he sentit dir: "Quantes coses passen si un té paciència".
Anar fent camí sense mirar el trajecte recorregut ni el que et queda al davant, i sobretot sense caure en la temptació de cometre excentricitats perquè la gent es giri a mirar-te quan passis. Sense que mai hagis acabat d'estar de moda ni tampoc mai hagis acabat de passar de moda. Amb una mirada que no ha estat en cap moment la d'un home gran ni la d'un jove, i que s'ha mantingut sempre en una edat indeterminada i assenyada. Anar fent via amb la constància de caminar pel carrer amb els ulls ben oberts, de tenir cada dia una idea, d'agafar l'Olivetti i de convertir-la, després, en una columna. Una més. Una de tantes. Sense aquella ànsia que tenen els que s'encaren (o ens encarem) a cada article com si hagués de ser l'últim de les nostres vides. Anar fent, en definitiva. L'anar fent que no és cap condemna fatalista, sinó simplement la certesa de saber que estàs viu, Josep Maria. I que, per tant, escrius.
Pot passar que això que als altres ens sembla una gesta inigualable -11.000 columnes, una vida articulada, una obra mestra- a tu no t'hagi costat gaire esforç. Un home que porta 20 anys amb el mateix cotxe, 30 editant amb Isabel Martí a La Campana, 59 signant llibres per Sant Jordi i 60 vivint al mateix vuitè pis del carrer Aragó ja es veu que és algú que s'ha de sentir còmode en la rutina, algú a qui tornar a les mateixes coses l'ajuda a articular la vida. I els canvis? Val més observar-los en els altres i poder-ne escriure una columna, després, que no pas passar pel trasbals d'incorporar-los a la teva vida.
A la premsa catalana hi ha molts periodistes que, ara mateix, escriuen una columna diària d'opinió. Només a l'ARA n'he comptat sis: Terribas, Capdevila, Moliner, Alzamora, Forn i Planas. Quants la mantindran durant 37 anys i arribaran frescos al 2050?
