Carta als 'Pokémons': Primer, els de casa
Estimat Pikachu, estimades criaturetes digitals totes que us feu dir ‘pokémons’: ¿es pot saber què heu vingut a fer a casa nostra? Sapigueu que, des d’ara, sereu tractats com a immigrants virtuals, que aquí no hi ha lloc per a tots i que nosaltres -quedi clar- ja hi érem de molt abans.
Per a vosaltres us havíem reservat les consoles i, mentre vau fer vida en aquelles barraques tecnològiques, no hi va haver cap problema. Però es veu que no en vau tenir prou i, ambiciosos com sou, vau decidir lluitar contra el vostre destí. I aquí us tenim. D’un dia per l’altre heu assaltat els nostres territoris, heu accedit al nostre entorn més preuat i heu gosat barrejar-vos amb nosaltres. Heu de comprendre la inquietud que ara mateix ens envaeix. Ens hi juguem, ni més ni menys, que la nostra pròpia identitat.
No podem, amb discursos bonistes, amagar el cap sota l’ala i fer veure que aquí no passa res perquè hàgiu vingut. No podem, tampoc, riure-us les gràcies i pensar que, tan sobtadament com heu arribat, tornareu a marxar. Perquè no és així. Perquè l’experiència ens demostra que mai no és així. Vosaltres heu sigut els primers, però no sereu els últims. La invasió continuarà, i arribarà un dia que, els que vinguin, ja no es conformaran a amagar-se pels llocs, i a jugar al gat i la rata amb nosaltres. No. Vindran a prendre’ns les nostres feines i les dels nostres fills.
Per això és important que reaccionem de seguida. Que la sorpresa inicial no faci que us rebem amb els braços oberts. L’efecte crida es multiplicaria pel món digital i tindria unes conseqüències imprevisibles, que podrien posar en risc la nostra supervivència com a espècie. Primer som els de casa, Pikachu. Entendràs, doncs, que en nom de la llibertat aixequem un mur que garanteixi la seguretat de les nostres famílies i que faci impossible que fets com els d’aquestes setmanes es tornin a repetir.
I si fa falta, haurem de manifestar-nos al crit de Pokémon, go home. Marxeu. Torneu a les vostres consoles, d’on mai no hauríeu d’haver sortit. La vostra irrupció sobtada al primer món, al nostre, al real, a l’humà, no ens pot portar res de bo. Pensar que un dia podeu arribar a integrar-vos és una fal·làcia. No compartiu ni la nostra llengua, ni la nostra cultura ni cap dels nostres valors. L’únic que ens provoqueu és por. Por que ja comenceu a estar per aquí.
P. D. La gota que fa vessar el got és que ahir un company teu, un ‘eevee’, va aparèixer enmig del ple de l’Ajuntament de Barcelona. I els polítics, en comptes de reaccionar amb fermesa, van preferir fer-ne broma. El que et deia, Pikachu: el mateix bonisme de sempre.
