SANT JORDI 2011
Misc 24/04/2011

El capellà, la florista, La vídua i l'escriptor reconsagrat

i
Albert Om
5 min
El capellà, la florista, La vídua i l'escriptor reconsagrat

BarcelonaAl'engròs, Sant Jordi és la Rambla de Barcelona plena de gom a gom, amb milers de cossos que proven de caminar i no poden fer ni un pas. Al detall, Sant Jordi són quatre històries personals enmig de la gentada. La del capellà que protagonitza la biografia més polèmica d'aquest 2011. La de l'escriptor consagrat i reconsagrat. La d'una florista que espera que s'acabi el dia per anar a ballar hip-hop. La d'una vídua que no tenia qui li regalés la rosa.

09.00 h El pare Manel s'ha llevat a tres quarts de sis del matí

A Barcelona plovia amb ganes quan han començat a carregar les capses de llibres que editorials i distribuïdores li cedeixen perquè els vengui per Sant Jordi. L'any passat va guanyar 8.000 euros per a la seva fundació en només un dia. Avui no preveuen fer tant de calaix. Tenen una parada a la Rambla Catalunya i una altra al Liceu. La de plaça Bonanova no l'han ni muntat perquè per sobre la Diagonal, Barcelona està deserta. És Setmana Santa, però això no sembla que preocupi gaire a aquest capellà tendre i heterodox: "Per mi, és com el Dia de la Dona o el Dia del Pare. Jo tinc un altre ritme d'espiritualitat". Manel Pousa és el protagonista de la biografia més polèmica d'aquest 2011: Pare Manel, més a prop de la terra que del cel , escrita per Francesc Buxeda (Angle Editorial). Ja van per la tercera edició, més de 6.000 exemplars venuts i l'amenaça d'excomunió de l'arquebisbat de Barcelona per explicar que havia ajudat dues nenes a avortar. "La meva mare, la Tomaseta, que té 93 anys, em va dir: ai, nen, que et trauran el sou". La Tomaseta no ha de patir. L'Església s'ha desdit del procés d'excomunió. Pel que pugui ser, aquests dies el pare Manel llegeix Inquisitio de l'Alfred Bosch. Li ha regalat el mateix autor i explica com a la València del segle XIX un mestre es converteix en l'última víctima de la Inquisició. A la nit, quan recullin les parades de llibres, el pare Manel se'n tornarà a casa seva, a l'antiga rectoria de la Trinitat Vella. Allà viu amb nou persones més, totes acabades de sortir de la presó. No ha volgut passar-se el dia signant exemplars de la seva biografia de llibreria en llibreria: "La meva feina és una altra".

10.15 h La floristeria Navarro obre les 24 hores del dia

Al carrer València de Barcelona, el negoci funciona 365 dies l'any. A quarts d'onze del matí, la botiga és plena d'homes que han deixat el cotxe en doble fila i han baixat amb pressa a comprar una rosa a les seves parelles. La Maira és una de les dependentes. Va néixer a l'Equador, el 23 d'abril del 1980, avui fa 31 anys. Aquell Sant Jordi, el recull de contes eròtics Deu pometes té el pomer va ser un dels llibres més venuts a Catalunya. La celebració de l'aniversari de la Maira haurà d'esperar fins a la nit, quan acabi la feina. Avui no n'hi ha tanta com en altres Sant Jordi. En Ricard Codina és l'encarregat de la floristeria Navarro i creu que al final del dia hauran venut com a mínim un 50% menys de roses que l'any passat. Si la Maira no arriba gaire cansada al vespre, se n'anirà a ballar hip-hop o música llatina. Avui s'ha llevat a dos quarts de sis del matí, al pis de l'Hospitalet que comparteix amb el seu germà i les seves cosines: "No m'agrada viure sola. Em posa trista, em recorda que estic lluny de casa". La Maira fa 11 anys que viu a Catalunya, entén el català i a vegades el parla amb algun client. "Quan ataquen Catalunya, sempre la defenso. És on visc". Les seves amigues de l'Equador amb 31 anys ja tenen tres fills. La Maira en vol tenir, però no encara. En això també s'ha tornat catalana. Llàstima que avui no tindrà rosa. Els seus amics la veuen sempre tan envoltada de flors que se l'estalvien.

12.00 h Carme Pujol, vídua, com cada any ha penjat la bandera

"El primer que feia el meu marit cada any per Sant Jordi era llevar-se i penjar la bandera catalana al balcó". En Vicenç va morir el 1998, però Carme Pujol, la seva vídua, continua fent el mateix cada any. Posar la senyera a voleiar i esperar visita. A sobre la taula, un gerro d'aigua i un parell de capses de pastilles. La Carme viu sola en un tercer pis sense ascensor del carrer Sant Pere Mitjà de Barcelona. Es va morir el seu marit, els seus 10 germans i l'únic fill que tenia. No li queda ningú de família. "Jo hauria fet un disbarat sinó els hagués conegut a ells".

Ells són els Amics de la Gent Gran. Li van retornar la il·lusió de viure, li fan companyia, li organitzen dinars de Nadal, se l'emporten de viatge i avui li han regalat una rosa i un llibre, com fan amb centenars de persones grans que no tenen ningú a prop. A Catalunya hi ha 150.000 homes i dones de més de 65 anys que viuen en soledat i aïllament. La Carme té ara 88 anys. El 1922, quan va néixer, encara faltaven quatre anys perquè Sant Jordi es convertís en el Dia del Llibre. Han passat moltes coses des de llavors i les parets del seu pis en són testimoni. Estan plenes de fotos d'ella, del marit, del fill, dels germans i també de l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, quan l'any passat li va regalar la rosa en nom d'Amics de la Gent Gran. Una treballadora familiar li porta la compra a casa. Ella passa el mes com pot amb una pensió de 500 euros. "Aquella és la foto del meu casament. A vegades m'hi discuteixo. Li dic al meu marit: no vam quedar que el primer que se n'anés, cridaria l'altre?"

15.00 h Entre els múltiples dinars de les editorials, destaca el del Grup 62

Es fa a la terrassa d'un hotel del passeig de Gràcia. El presideixen Josep M. Castellet i Xavier Folch, els dos tòtems del grup, però el manega amb mà ferma i càlida la directora editorial, Ester Pujol. Molts autors publiquen als seus segells, però fa la sensació que ella té temps i forces per mimar-los a tots. Especialment a l'Emili Teixidor, que ha arribat a aquest Sant Jordi literàriament pletòric, però una mica delicat de salut. "De moment, estic aguantant bé el dia. Si en algun moment me'n canso, ja plegaré". S'ha llevat a les 8 del matí al seu pis de Sarrià i quan ha baixat al centre, s'ha trobat que per primera vegada tenia cues de lectors que l'esperaven perquè els signés exemplars de Pa negre. "El millor és que n'hi ha hagut uns que m'han confós amb l'Ibáñez, el creador de Mortadelo y Filemón. Els he fet un dibuix i han marxat ben contents". L'Emili Teixidor porta la gorra tan ben calçada que li arriba a tocar les puntes de les orelles. També duu una bossa creuada d'on treu un bolígraf verd fluorescent que li ha regalat un lector. El seu l'ha perdut en alguna de les llibreries d'aquest matí. En absència de Josep M. Espinàs -que després de 56 Sant Jordi ahir era a Girona-, l'Emili era l'escriptor més veterà que ahir signava a Barcelona. "No ho sabia i trobo molt fort que m'ho recordis. Però ja t'arribarà...".

I es posa a riure, reconsagrat com un dia em va dir que érem tots els de la plana de Vic.

19.00 h S'acaba el primer Sant Jordi del diari ARA

Avui, amb el diari, el CD Lamparetes d'Antònia Font. "Me sobren les paraules, però no tenc res a dir", canten els mallorquins. Quants escriptors que avui signaven llibres no deuen haver pensat avui el ma teix.

stats