08/09/2017

Carta a Anna Gabriel: 'La reina del mambo'

2 min
Carta a Anna Gabriel: 'La reina del mambo'

Aquí ens tens, encara en plena ressaca d’aquestes quaranta-vuit hores frenètiques de debat parlamentari i mediàtic, discutint que si el trasbals de Forcadell, els estirabots de Carrizosa o l’agror de Coscubiela. Que no ens passi per alt, però, el teu discurs, el més serè enmig de la histèria.

Un dels valors polítics del moviment sobiranista és la seva transversalitat. Aquí s’hi ha arremangat molta gent de bona fe, entitats i partits polítics que van del centredreta liberal a l’esquerra alternativa, passant per la socialdemocràcia. Un dia va entrar la CUP a l’hemicicle i, després de la condescendència inicial amb què vau ser tractats, vam començar a descobrir un conjunt d’oradors brillants de gran nivell parlamentari, que desconcerteu els rivals i també els vostres propis companys de viatge, uns socis que unes vegades us voldrien veure estimbats i unes altres us elevarien als altars majors del Procés. A la CUP se l’elogia o se la ridiculitza, en funció del mal que pugui fer a un tercer partit. La CUP tan aviat és un serrell, una samarreta, una aixella, una tribu (o no res després de la marxa de David Fernàndez), com un grup compacte de diputats que eleveu el llistó intel·lectual de la cambra.

Hi ha, doncs, un desconcert ideològic, però en el teu cas també les formes descol·loquen. I aquí hauríem de parlar de la teva veu, la més dolça del Parlament. És una veu càlida que t’acarona, acompanyada d’un to que podria ser el d’algú que t’està explicant un conte abans d’anar a dormir, sense adonar-te que el missatge del conte et tindrà desvetllat tota la nit. Dimecres, en el debat de la llei del referèndum, vas pronunciar un discurs ben estructurat, dit de manera impecable, amb arguments i sense entrar en desqualificacions personals. Potser per això, perquè vas fugir de les picabaralles d’aparador, no et vas emportar els titulars ni els trending topics.

Enmig d’aquell guirigall, em va admirar la serenitat que vas exhibir en la teva intervenció. Un oasi de quinze minuts per mostrar la diferència entre el que és legal i el que és legítim, per afirmar que quan no hi ha més remei i la causa és justa s’han de desbordar els límits que alguns exhibeixen com un mur, per insistir que el dret a l’autodeterminació no és un caprici dels polítics sinó la lluita de molta gent des de fa molts anys. Ens vas recordar a molts que assistíem, atònits, a aquell espectacle la raó última, i íntima, de per què estem fent tot això que és tan difícil i tan apassionant alhora.

P.D. Després de dos dies de crispació, quatre minuts d’humor. Aquesta és la durada de la pel·lícula de la CUP que ahir vau penjar a la xarxa, en què doneu el Procés per mort. “I ara què?”, et pregunten. “Ara comença el mambo”, contestes. Comptarem fins a vuit, abans de posar-nos a ballar.

stats