22/12/2017

Carta a Inés Arrimadas: 'Primera victòria, segona etapa?'

2 min
Primera victòria, segona etapa?

PeriodistaLa victòria de Ciutadans a les eleccions de dijous és, també, de manera indiscutible, un mèrit individual seu. Seria molt positiu per a Catalunya que l’autoritat que vostè s’ha guanyat a dins del partit la utilitzés perquè Cs, a partir d’ara, es relacionés d’una manera més respectuosa amb la meitat de catalans que tenen un projecte diferent per a aquest país.

Vostè ha demostrat, en aquesta campanya, que és una candidata excel·lent: llesta, preparada, hàbil en el cos a cos dialèctic, jove, moderna, guapa i transversal. El sector més testosterònic del seu partit arrufava el nas perquè la trobava poc hostil amb els independentistes. Se n’ha sortit amb nota. Al principi de la seva carrera política, els seus rivals la presentaven com una titella d’Albert Rivera. Ja fa temps que ningú pot dir-ho. Hi ha un segell Arrimadas a Cs que ha pescat vots en terrenys que fins ara li havien estat vedats. Potser per això, la nit de la victòria, Albert Rivera feia compatible l’eufòria pels resultats amb un cert posat de: “I per què no ho he aconseguit jo, això?”

Ciutadans ha guanyat les eleccions, però els independentistes tenen majoria absoluta per governar. Molta gent reclama a Carles Puigdemont (l’altre vencedor indiscutible) que no cometi els mateixos errors, que busqui pactes i que basteixi uns ponts que ara estan dinamitats. Si m’ho permet, li volia demanar exactament el mateix a vostè. Necessitem algú que, des de la discrepància, reconegui, respecti i posi en valor que la meitat dels ciutadans de Catalunya, elecció rere elecció, amb porres i sense, voten legítimament partits independentistes. Agradi o no, Catalunya ja no és la mateixa que fa deu anys.

El sobiranisme té un projecte trencador amb l’Estat, però respectuós en general amb les persones que pensen diferent. El seu projecte, en canvi, és d’una gran lleialtat a Espanya, però moltes vegades absolutament feridor per a cadascuna dels dos milions de persones que pensen i voten diferent. Ciutadans va néixer per plantar cara de forma ferotge al protoindependentisme del 2006. Seria una gran notícia que, de la seva mà, la victòria de dijous servís per portar el partit, ara que té un milió de vots, a un altre estadi més positiu i propositiu.

Reconèixer i humanitzar l’altre seria el primer pas. Explicar als seus votants de dins i de fora de Catalunya que aquells qui opten pels seus rivals polítics no són una colla perversa de sonats, abduïts, adoctrinats, alienats i alienígenes infectats. Haver començat, en aquestes primeres hores, proclamant que la majoria independentista perd vots i força no sembla un bon inici.

P.D. Crida l’atenció un dels arguments que vostès utilitzen habitualment. Diuen que el de Ciutadans és un vot valent. Home, en un moment en què hi ha polítics i líders sobiranistes a la presó, o camí d’anar-hi, obrir una competició sobre quin vot és més valent no és l’opció més recomanable.

stats