Carta a Rubianes: 'Pepe Rubianes amb Joan de Borbó'

Des d’aquest diumenge tindràs a Barcelona un carrer que portarà el teu nom

Pepe, t’escric avui, 14 d’abril, Dia de la República, per dir-te que des d’aquest diumenge tindràs a Barcelona un carrer que portarà el teu nom. I no és un carrer qualsevol; és el carrer on vivies a la teva estimada Barceloneta. Trauran les plaques d’Almirall Cervera i t’hi posaran a tu: Pepe Rubianes, actor galaico-català (1947-2009).

La Barceloneta va ser el primer barri on us vau instal·lar acabats d’arribar de Galícia amb els pares, l’àvia i la teva germana Carmen. Al cap dels anys, quan les coses al teatre et van començar a anar bé, t’hi vas poder comprar un pis. Ara que aviat farà deu anys de la teva mort, ara que ha desaparegut el Bar Emilio on anaves sempre, ara hi tindràs un carrer. Les teves “vídues”, fins que aquest diumenge no vegin col·locades les plaques amb el teu nom, no s’ho creuran. Una d’elles, la Maria Rosales, diu que tant ells com la família directa han engegat moltes iniciatives perquè la gent no t’oblidés, però està convençuda, Pepe, que aquesta sí que et fa una il·lusió especial.

T’agradarà saber que un besnet de l’almirall Cervera ha publicat un article al diari 'Abc' lamentant el “'serio agravio'” a la memòria del seu avantpassat. Un greuge, diu, perquè li han tret el carrer, però sobretot per “'los insultantes valores enquistados en la persona del llamado a sustituirle'”. L’almirall Cervera va fer la Guerra de Cuba i si la cosa va de mèrits a ultramar a tu també se’t recorden grans gestes a l’Havana. L’Espanya negra que tant vas combatre no ha fet altra cosa, en aquests deu anys d’absència teva, que enfosquir-se.

El meu company Alex Gallego t’ha dibuixat descollonant-te de riure en conèixer la notícia. Quina llàstima no poder anar al Club Capitol i veure’t a dalt l’escenari fent un monòleg sobre això: “'¿Una calle? ¡No me jodas, nen!'” ¿Saps què vol dir, oi, que t’hagin concedit el carrer Almirall Cervera? Que la cruïlla més morbosa de la ciutat passarà a ser Pepe Rubianes amb Joan de Borbó. Que els mateixos que et van portar als jutjats l’any 2006 ara s’hauran d’empassar que tinguis un carrer a Barcelona i quan vulguin, per exemple, anar a dinar al Salamanca hauran de pujar a un taxi i dir: “'Lléveme a Pepe Rubianes'”. O potser no. Potser faran insubmissió, com han fet amb Francesc Macià i la seva plaça, a la qual quaranta anys després encara s’entesten a dir-li Calvo Sotelo. I a tu, cada vegada que passi això, se t’escaparà un somriure que per a nosaltres serà terapèutic.

P.D. Amb el teu carrer, Pepe, homenatgen una veu lúcida, lliure i irreverent, un personatge popular, estimat i transversal. Enyorat per molta gent, encara avui. La solució a les polèmiques del nomenclàtor seria fer concessions a 50 anys. I llavors que passi el següent.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF