Carta a Elsa Artadi: 'Operació President (OP)'

Estem en la fase de presidents per sorpresa. És un altre dels canvis d’aquest país

Un president de la Generalitat neix o es fa? Doncs ara diríem que s’improvisa. Estem en la fase de presidents per sorpresa. És un altre dels canvis d’aquest país. Ho vam veure el gener del 2016, quan Artur Mas es va treure de la butxaca el nom de l’alcalde de Girona, i ho estem tornant a viure aquests dies quan el nom que més sona és el teu.

Els de la meva generació vam créixer amb un president legítim a l’exili que va haver d’esperar vint-i-tres anys per poder tornar a Catalunya i exercir el seu càrrec. Després, en va venir un altre que s’havia preparat tota la vida per ser-ho, que abans de casar-se ja va advertir la dona de les seves prioritats, i que quan va entrar a Palau ja no el van treure fins al cap de vint-i-tres anys, també. Semblaven presidents ungits pels déus, assenyalats des del seu naixement per liderar la tribu.

A l’última dècada del segle passat es va començar a veure que el mandat d’aquella persona no duraria per sempre i que caldria buscar-li un relleu. Es va entrar en el que en podríem dir la fase 2. Els presidents ja no naixien, sinó que es feien. Serien els exemples de Mas o Maragall, que s’ho van haver de treballar molt per arribar a la Casa dels Canonges. En un cas, se’l va anar a buscar a Roma, i en l’altre, es va desencadenar una batalla per veure quin hereu es nomenava. Un cop decidit pel seu predecessor, se’l va cuinar a foc lent, se’l va deixar envellir al celler perquè anés agafant cos.

Montilla, tot i la seva llarga trajectòria en política, va ser potser el primer cas de president inesperat. Tot s’ha accelerat, ara. Les legislatures són més curtes, i els presidents, més efímers. Sovintegen els passos al costat per exigències dels socis de govern o per imperatiu legal d’un Estat que vol corregir als tribunals el que s’ha votat a les urnes. Hem entrat en la fase 3: presidents que s’improvisen. Venen pactes i presses per trobar una persona idònia per exercir un càrrec tan ingrat, en aquests moments. Un càrrec en què no només t’hi jugaràs el teu prestigi professional sinó també el teu patrimoni, la teva salut i la teva llibertat.

Sona el teu nom, Elsa, s’escampa el rumor que podries ser el 131è president de la Generalitat, la primera dona. Alguns pensen que precisament per això, perquè ja se n’ha parlat massa, no acabaràs sent l’elegida, i que tot plegat és un globus sonda per acabar triant algú encara més desconegut. Si als ciutadans de Catalunya els presidents ens arriben per sorpresa, no em puc imaginar l’estupefacció i la responsabilitat per a la persona a qui finalment li toqui exercir el càrrec. Si és el cas, vagi per endavant el meu reconeixement.

P.DLa fase 4 ja seria deixar la decisió en mans de l’audiència de la televisió pública. ‘Operació President’ (OP) es diria el programa. El guanyador, cap al Palau de la Generalitat. Als altres concursants se’ls garantiria el llançament de la seva carrera política.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF