Carta a Raül Romeva: 'El món ens mira (ara sí)'
La política és un estat d’ànim. La il·lusió que es percep entre els centenars de milers de catalans que passaran el cap de setmana mobilitzats per votar demà no seria, ni de bon tros, la mateixa sense l’estratègia que el seu departament d’Exteriors i tot el Govern han desplegat per seduir l’opinió pública internacional
En qualsevol conflicte, les dues parts sempre pensen que tenen la raó. Però en el cas que ens ocupa, el govern català va entendre que havia de trobar els arguments i els camins perquè algú l’hi donés, aquesta raó. El govern espanyol, no. El govern espanyol va imaginar-se que, si tens un estat, la raó -com el valor a la mili- ja se’t suposa. Disposant d’una butaca als principals organismes mundials i d’ambaixades que poden dedicar el seu temps i els seus diners a perseguir, boicotejar i prohibir qualsevol acte sediciós català a l’estranger, per què havien de preocupar-se d’explicar la seva posició?
I aquí, mentrestant, què fèiem? Doncs anàvem repetint que el món ens mirava. Ho dèiem molt abans, fins i tot, que fos veritat. La partida estava molt descompensada, David contra Goliat. Arribar fins aquí ha costat Déu i ajuda. El camí català no l’havia trepitjat ningú abans. Moltes veus us tractaven de passerells, d’anar amb el somriure a la boca (i el lliri a la mà) en les vostres excursions europees. Eren les veus condescendents d’aquella gent nostra que no vol que mai canviï res i que, un cop haurà canviat, seran els primers d’estar ben col·locats en la nova república. Ja ho vam viure fa quaranta anys.
Però va arribar la setmana passada, i la repressió desaforada de tot l’aparell de l’Estat combinada amb la revolta pacífica, persistent i transversal d’una gran part de la societat catalana han fet aflorar en l’opinió pública mundial la feina feta entre bastidors. Un president dels Estats Units ha parlat per primera vegada de Catalunya, en una roda de premsa a la Casa Blanca. Les Nacions Unides fan una declaració contra la repressió del govern espanyol. A Brussel·les periodistes internacionals cusen a preguntes incòmodes el portaveu de la Comissió Europea, que ha de tornar a fer (i no és cap novetat) el paper de la trista figura. Portada ahir per a Catalunya a l’edició europea del Wall Street Journal i a la internacional del New York Times. Entrevistes i reportatges als principals mitjans europeus, cadena de suports de polítics i personalitats mundials al referèndum. Anirem a votar tenint bastantes pistes que el món que ha acabat mirant-nos no acaba de trobar els arguments per oposar-se a la màxima expressió democràtica: votar.
P.D. Una de les moltes herències que ens va deixar el franquisme és la de pensar que si tens un estat te’n pots anar a la Casa Blanca, dir «‘presidente Trun’» i quedar-te tan tranquil. Per què hauries de saber idiomes, si ja tens un estat? Dient «‘A por ellos’» tot el món entén el missatge.
