Carta a Jean-Claude Romand: 'L’autoficció soc jo'

Et vas fabricar una doble vida durant 18 anys, entre els 20 i els 38

És possible que molts lectors no et coneguin. Parafrasejant Chesterton, podríem dir que el periodisme és explicar que aquest divendres Jean-Claude Romand ha sortit en llibertat a gent que ni tan sols sabia que t’havies passat 26 anys a la presó. Avui, perquè et recordin, necessites que Netflix et dediqui una sèrie. Arribarà aviat, suposo.

La primera vegada que vaig saber de tu no va ser el 1993, quan van passar els fets, sinó molts anys més tard, quan vaig llegir 'L’adversari', el llibre que va escriure Emmanuel Carrère per intentar respondre a una pregunta inquietant: “¿Qui era Jean-Claude Romand, si no era el que fingia ser?” Et van condemnar a cadena perpètua per haver matat la dona, els fills i els pares, però Carrère no es va fixar en tu per assassí, sinó per mentider. Ningú no t’ha d’ensenyar què és l’autoficció. Et vas fabricar una doble vida durant 18 anys, entre els 20 i els 38.

Estudiaves medicina a la universitat fins que el segon any no et vas presentar als exàmens. Era el 1975. Vas dir que els havies aprovat i vas deixar d’anar a classe, tot i que cada curs et continuaves matriculant. Per justificar les absències, et vas inventar que tenies càncer, que apareixia i desapareixia segons les teves necessitats. Et vas fer imprimir targetes: Doctor Jean-Claude Romand. Però no visitaves malalts, sinó que havies fet creure a tothom (també a la dona i als pares) que eres investigador a Ginebra, a l'OMS. Passaves gran part dels dies vagarejant per parcs i àrees de descans de l’autopista i, de tant en tant, visitaves l'OMS per arreplegar totes les publicacions que tinguessin el seu logo, per enviar cartes o fer transferències des d’allà. Vivies dels diners que estafaves al teu entorn, amb la promesa d’inversions en un paradís com Suïssa.

Una mentida s’encadena a l’altra i també acaba sent una forma de presó. Arriba un dia que no saps com sortir-ne i mates tothom a qui creus que has fallat. El 9 de gener del 1993 era dissabte. Al matí, a casa, peles la teva dona i els teus dos fills, l'un de set anys i l’altre de cinc. Condueixes setanta-cinc quilòmetres fins on vivien els teus pares i també te’ls carregues. Tornes a casa, hi cales foc amb tu a dins, però els bombers et rescaten quan encara respires. Aquell dia vas entrar a la presó i no n’has sortit fins aquest divendres. Atenció, Netflix, un detall més: amb 17 anys, a la selectivitat francesa, aquest home va triar com a examen de filosofia un text titulat: “Existeix la veritat?” De cognom, l’home es diu Romand, que es pronuncia igual que 'novel·la' en francès: 'roman'.

P.D. Surts de la presó amb 65 anys i, ara sí, amb un títol universitari que t’has tret allà dins: enginyer informàtic. Llegeixo que des d’aquest divendres t’han acollit en una comunitat religiosa. Qui sap si et queden encara moltes vides per viure.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF