Carta al Cordobés: 'Fills que neixen als jutjats'
M’expliquen que hi ha un ritual que quan un torero té un fill s’ha de fer una fotografia, a la plaça, amb el nen a coll, el capote i una vaquilla. Ara que als 80 anys acabes de ser pare d’un fill de 47, recorda que les xarxes socials es delirien per poder veure i comentar una foto vostra junts.
En el teu cas, a més, dubto que t’acusessin de posar la vida del nen en risc ni d’infringir la llei del menor. Convé precisar que has tingut el fill en un jutjat, no en un hospital, que ha nascut a la setmana 2.492, amb un pes que deu superar ben bé els 70 quilos i una alçada que ves que no volti l’1,80 metres. Resultat: el Cordobés és fill del Cordobés. Aquest enunciat, tan surrealista com inapel·lable, és el que un jutge ha sentenciat com a cert aquesta setmana, el dia que estaves a punt de celebrar 80 anys.
Un fill que mai havies volgut reconèixer però que t’ha perseguit tota la vida. Vas haver de veure, en aquest mateix ordre, com se t’assemblava, com també es feia torero i com elegia el teu mateix nom artístic. Un dia que torejaves, ell va saltar a la plaça d’espontani; una altra vegada, en un acte públic, et va donar la mà, i aquella foto -l’única que teniu junts- la guarda a casa emmarcada. I l’últim episodi d’aquesta història (tan íntima i tan pública alhora) és que un detectiu contractat pel teu fill robi el tovalló que has fet servir en un restaurant de Còrdova i en faci analitzar les teves restes d’ADN. Pots no reconèixer un fill, el que no podràs és eliminar-lo de la teva vida, perquè segurament el que ell voldrà no és la raó, sinó un pare.
“6 magníficos toros 6”, escrit així, com tota la vida s’havien anunciat les corrides. I ara 8 magnífics fills 8, tres dels quals ha hagut de ser un jutge qui te’n fes reconèixer la paternitat. Per entendre aital currículum, hem de viatjar als anys 60, quan vas revolucionar el toreig, quan eres la icona del franquisme, l’abanderat al món de l’Spain is different, el nen mimat del dictador, que et convidava a dinar a El Pardo. Devies torejar dones, també, i sorties a hombros de la teva cuadrilla i no tenies temps, suposo, de girar la vista enrere a veure què havia passat allà.
Però ara som a l’any 2016 i el jutge de Còrdova ha dictat una sentència que, ben llegida, no deixa de ser una oportunitat, a l’últim tram de la teva vida, de recompondre tot allò que fins ara t’ha sigut tan difícil de gestionar.
P.D. Si l’acostament amb el teu fill finalment és possible, hi ha un negoci llaminer a la vista. Una doble gira que us podria donar molts ingressos: per places de toros i platós de televisió, dos escenaris que a l’hora de la veritat es poden acabar assemblant.
