Carta a Abel Caballero: 'Un alcalde il·luminat'
Benvolgut alcalde de Vigo, el felicito perquè s'ha inventat una competició –la de la ciutat més il·luminada per Nadal– en la qual no veig que participi gaire ningú més, de manera que automàticament se'n pot proclamar vencedor. Cada any, per aquestes festes, els llums l'il·luminen a vostè i li donen una aura que recorda la de Jesús Gil.
Una aura de Pare Noel populista i paternalista, dibuixada a partir d'una idea simple, efectiva i llaminera: posar més llums de Nadal que ningú. Tenir l'arbre més gran, la nòria més alta, la pista de neu artificial més àmplia. No sembla el projecte més digne ni el més treballat que puguin tenir entre mans els ajuntaments espanyols, però aquest li dona a vostè uns resultats immediats entre els ciutadans de Vigo. A tothom li agrada que el seu equip guanyi, veure que es fa una gran cosa en una ciutat petita i sentir que Vigo –com Teruel– també existeix, encara que només sigui durant un mes a l'any, amb una explosió de llum i colors que es propaga per la fascinació tramposa que ens provoca el Nadal.
Quina és la trampa? Que els llums ens agraden, que sentim l'emoció de tornar a ser nens que passegen pel carrer, abrigats, mirant amunt i agafats de la mà de persones a qui encara estimem, però que ja no hi són. El que sentim de debò quan veiem l'enllumenat de Nadal no es correspon amb el que després diem que en pensem. L'emoció heretada del Nadal xoca amb les nostres creences d'adults. Per això, l'alcalde il·luminat de Vigo ens provoca un curtcircuit mental. ¿Com estar en contra d'allò que ens fascina i que ens reconnecta amb els primers anys que corríem per aquí?
La raó ens diu que ens oposem a tota la faramalla del Nadal perquè ja no tenim sentiments religiosos, perquè estem en contra del consumisme forassenyat i la despesa energètica supèrflua i capriciosa. Proclamem que sobren els llums, si la societat cada vegada és més fosca. I encara hi ha un altre motiu, potser menys explicitat fins ara, que és el missatge polític que va de bracet amb l'enllumenat. El Nadal és pau i ordre. Un al·legat a favor de l'statu quo. Perquè tot continuï com sempre i no canvïi res.
Això explica, alcalde, que a Barcelona haguem buscat maneres alternatives de celebrar el Nadal al carrer, que posem llum però no gaire, que un any resolguem la incomoditat amb avets amb pedals i un altre amb el senyor Hivern. Que ens instal·lem en un cert pensament (i pansiment) crític i que no sapiguem com reaccionar quan algú com vostè reivindica desacomplexadament l'emoció del Nadal per sobre de la raó.
P.D. Li recomano un llibre: L'herència emocional (La Campana), del psiquiatre Ramon Riera. Diu que sovint les nostres reaccions emocionals són contràries als nostres pensaments. Ell no parla del Nadal, sinó de la corrupció: diem que hi estem en contra, però votem partits corruptes, perquè l'herència emocional no ens fa sentir la corrupció com una cosa important.
