Restaurar l'ordre

Vostè és un dels pocs homes d'aquest govern que no està per a metàfores marineres. Un conseller que fa més de policia que no de polític. D'aquells policies que estan contents quan els sona el mòbil i han d'actuar. El xèrif que se sent cridat a restaurar l'ordre en una ciutat sense llei.

Després de la vaga general del 29 de març vostè ha aconseguit situar els violents al centre del debat, que parlem dels aldarulls i no de la reforma laboral. Tot i que ha pres decisions discutibles, el seu discurs és molt difícil de rebatre. Les seves intervencions públiques destil·len decisió, seguretat i coherència. Hàbil com és, ha entès que a vegades les paraules atien més el foc de la revolta que no pas les mateixes càrregues policials. L'oposició no acaba de saber per on enganxar-lo, a pesar que durant el seu mandat com a conseller d'Interior Barcelona hagi viscut alguns dels episodis més violents de la història recent de la ciutat.

És un missatge molt simple, el seu: "Si vostè és una persona d'ordre i té un problema, vingui'm a veure, que jo sóc el seu home". Un home més d'acció que de reflexió. Com Sarkozy a França i Giuliani a Nova York. Un polític que, en comptes de defugir els problemes, té un imant per atreure'ls. Li agrada manar i que es noti que mana. Per això no li fa cap mal ni li suposa cap contradicció que el caricaturitzin sempre amb una porra a la mà.

Irònic i afable, no té pinta de dur, però confessa que els westerns són les seves pel·lícules preferides. Aquells xèrifs espavilats i amb pocs escrúpols que s'enfronten sols, i amb tots els mitjans que tenen a l'abast, a les forces del mal. Indis contra cowboys . Els bons contra els dolents. I, a la llarga, aquest podria ser precisament el perill: dibuixar una línia a terra i separar els ciutadans en dos bàndols. A un costat hi hauria el sistema, on serien vostè, els Mossos i tots els que no dubtin mai de cap de les actuacions policials. A l'altre costat, els antisistema, on evidentment serien els que trenquen vidres i cremen contenidors, però també les persones que, sentint-se lluny dels encaputxats, critiquen alguns comportaments dels Mossos o s'oposen a determinades mesures que ara vostè vol prendre. Encara és més dolorós que en aquest últim bàndol també s'hi inclogui els que passaven per allà, han perdut un ull per una pilota de goma i encara esperen que algú els demani perdó.

Té raó, conseller, quan diu que és moment d'actuar contra els violents. Però també és moment de ser extremadament curós i exigent amb la nostra policia i els seus responsables polítics. La pau social és tan fràgil que no ens podem permetre cap error que la faci miques.