Ens està passant per alt la gran notícia d'aquesta campanya: molts partits estan omplint de gom a gom els locals on fan els mítings. La gent -que està fotuda però que té un sentit renovat de comunitat- torna a tenir ganes d'escoltar. Els passa a Artur Mas, a Oriol Junqueras, a la CUP i dissabte també a Joan Herrera. Quan veuen arribar el meu acompanyant, Xavier Folch, de seguida li fan un lloc a la tercera fila de l'atapeït pati de butaques de l'antiga fàbrica Fabra i Coats de Barcelona, just darrere d'on seuen els candidats. És el respecte que tenen per un editor de 73 anys a qui la lluita antifranquista va portar dues vegades a la presó Model. El respecte per algú que va ser membre del comitè central del PSUC i diputat a la primera legislatura al Parlament i que el 1984 -aviat farà 30 anys- va decidir abandonar el partit, amb la determinació i el silenci que sempre l'acompanyen.
La nineta dels ulls
Quan els candidats ecosocialistes entren a la sala a ritme de música soul, Xavier Folch reconeix la seva pròpia timidesa en la de Joan Herrera. "Fixa't com li costa picar de mans per seguir el ritme". Admet que té simpatia pels dirigents actuals d'Iniciativa i que els ha anat votant sempre, menys quan el seu amic Pasqual Maragall era candidat a la presidència de la Generalitat. "I una vegada que vaig votar Esquerra, però me'n vaig penedir de seguida". Aviat veuré que la nineta dels seus ulls és Dolors Camats, número 2 dels ecosocialistes, "la millor de llarg; juga una altra lliga". Al final del míting, Folch s'acosta a felicitar Herrera i a lloar-li les virtuts del discurs de Camats. Herrera assenteix amb el cap fins que sentencia: "Ja tinc successora. I és una dona".
Fidel, 40 punts
"Em treu de polleguera aquesta mania de dir «treballadors i treballadores, companys i companyes...» Va contra totes les regles d'economia del llenguatge". Cada vegada que algun dels vuit oradors repeteix aquesta fórmula, Folch em dedica una mirada de reüll. També em fa notar l'absència a l'escenari de la bandera espanyola. Ara hi onegen la catalana i l'europea. En temps del PSUC, era la bandera roja la que acompanyava la catalana. Els referents també han canviat. Herrera cita en el seu discurs els models nòrdics d'Islàndia, Finlàndia i Dinamarca. Comunisme és ara una paraula prohibida. "Hi va haver una època en què portàvem aquest nom amb orgull", m'explica Folch. El 1968 va viatjar amb amics a l'Havana per seguir de prop la revolució cubana. Van assistir a un partit de bàsquet en què jugava Fidel Castro. "Quan vaig veure que els altres jugadors s'apartaven i li deixaven fer quaranta punts, em vaig començar a adonar que allò que admiràvem potser no acabaria bé". Eren els anys que aquí a Franco li preparaven els trofeus de caça i de pesca.
No hi ha alternativa
Una preocupació plana pel cap de Folch: que ara mateix no hi ha cap alternativa d'esquerres a Convergència. "Pasqual Maragall va treure 52 diputats el 1999. Compara-ho amb la situació actual". Folch va formar part de Ciutadans pel Canvi, els independents que van impulsar la candidatura de Maragall. També va ser el 5 de novembre al Col·legi de Periodistes per escoltar Raül Romeva, Josep-Lluís Carod-Rovira i Ernest Maragall començant a bastir ponts per fer un front d'esquerres. De fons, el record del tripartit, tan prop i tan lluny: "El balanç del tripartit és negatiu. Va ser una olla de cols. Però va tenir coses bones que s'han silenciat", i em posa d'exemple la llei de barris i una TV3 més independent que mai. "Crec que no van ser conscients de fins a quin punt l'hostilitat d'alguns mitjans de comunicació tindria tantes conseqüències". A l'escenari els líders d'ICV proclamen que CiU representa l'1% dels poderosos davant del 99% de treballadors. "Això és enganyar-se. Si fos així, com s'explica que CiU guanyi amb tanta claredat?", replica l'editor.
L'exalumne Mas
Dolors Folch, la dona de Xavier Folch, va ser professora d'Artur Mas quan el candidat de CiU estudiava a l'escola Aula. Fa unes setmanes Mas va tornar a Aula per pronunciar-hi una conferència, Reflexions d'un exalumne . Folch va quedar admirat del fair play entre el líder convergent i José Manuel Lara, que és el president de la Fundació Aula, "una cosa impensable a Madrid, amb el clima d'enfrontament que hi ha allà". Li parlo del vot prestat a CiU, de la gent que mai ha votat convergent i que diumenge donarà suport a Mas. "Tinc amics com Narcís Comadira que ho faran. És cert que Mas m'ha sorprès agradablement després de l'Onze de Setembre, però no tindrà el meu vot".
14-N i 11-S
Feia molts anys que Xavier Folch no assistia a un míting. Ha fet una excepció per atendre la invitació de l'ARA. No li han quedat ganes de repetir, però s'alegra d'haver-hi vist tanta gent "i tanta gent jove". A Folch també li ha agradat que Joan Herrera parlés en el seu discurs de fraternitat, la tercera pota de la divisa de la Revolució Francesa: liberté, egalité, fraternité , "la que ha quedat injustament oblidada". Abans de deixar-lo al seu pis de Sarrià, li pregunto si alguna cosa no li ha agradat. "Jo posaria més accent en la qüestió nacional. Iniciativa va anar a la mani de l'Onze de Setembre, però no la reivindica prou. No poden apartar-se d'un moviment tan massiu", conclou.
