02/03/2013

Carta a Joseph Ratzinger: "Llegir, resar, callar"

2 min
Llegir, resar, callar

Avui, dissabte, serà el segon dia que el Papa obrirà els ulls content de no tenir cap de les obligacions que l'han acompanyat els últims vuit anys. Demanarà que li portin l'esmorzar i els diaris al llit, i s'hi tornarà a tombar per fer allò que en diuen la migdiada del canonge.

La sensació serà la d'haver-se tret un pes de sobre. Tant que el va anguniejar prendre aquesta decisió i tan alliberat com se sent ara. El seu futur és clar: llegir, resar, pensar, callar. Reposar. El que li espera a l'Església és una mica més incert i mogut. Sobretot després de la manera com ell se n'ha enretirat: rescindint de forma unilateral i voluntària el contracte que l'unia a Déu. La seva manera de cridar l'atenció sobre el que succeeix a la cúria ha sigut marxar. I ara que ja ha passat tot, pot estar content. Abans, algunes d'aquestes tensions vaticanes havien acabat amb morts misterioses. Ell ha pogut agafar l'helicòpter i anar-se'n volant pel cel de Roma.

La gent continua parlant de Benet XVI, però per pocs dies. Aviat començarà el conclave i les especulacions de qui serà el seu successor. Ja és simptomàtic que la majoria dels elogis li hagin vingut de fora de l'Església catòlica. Des de dins li han destacat la humilitat; que hagi primat el futur de l'Església per sobre de les seves ambicions personals. Però el cardenal arquebisbe de Cracòvia, Stanislaw Dziwisz, li va retreure que de la creu no se'n podia baixar.

I és que així havia sigut fins ara. El papa, tot i saber-se malalt, havia de retransmetre urbi et orbi la seva agonia per testimoniar que el patiment extrem formava part de la vida. El viacrucis era un missatge evangelitzador i només Déu tenia el dret a decidir quan s'acabava el mandat d'un sant pare. El papa no podia llançar la tovallola en el moment que ell volgués. Per això el seu gest de plegar és tan revolucionari.

Des d'aquest dijous, l'Església ja no està tan segura de poder continuar proclamant allò de: "El que Déu ha unit que no ho separi l'home". ¿Com pots, al mateix temps, aplaudir la decisió del Papa i oposar-te al divorci? ¿Benet XVI pot tirar la tovallola i no pot fer-ho una dona catòlica que ja no aguanti més un matrimoni? ¿És compatible que plegui un papa i que l'Església ens continuï demanant que resistim tot el patiment fins a l'últim alè de la nostra vida, perquè aquesta és precisament la voluntat de Déu?

Plegar no és verb de papes. Quedava clar en el missatge que escrivia dijous en el seu Facebook Xavier Bardolet, un periodista d' El 9 Nou que sempre ha tingut un sentit de l'humor molt fi: "Avui el Papa plega a les 8. Jo, compta que seran ben bé quarts de nou".

stats