Carta a Joaquim Forn: 'Regidor per un dia'

Et sentirem prendre la paraula. A veure què diràs. A veure què diran els altres de tu

Benvolgut Joaquim Forn, aquest dissabte et tornarem a veure assegut al Saló de Cent. Tindràs l’enverinada il·lusió de viure per uns instants una vida que saps que no et deixaran viure. Tornar a casa, al teu ajuntament, on et coneix i t’aprecia tothom, per tornar-ne a marxar a l’acte, en direcció a Soto del Real.

La càrrega emocional i política de la sessió de constitució de l’Ajuntament de Barcelona supera qualsevol altra de què tinguem memòria. T’escric aquesta carta i encara no sabem si l’alcaldessa serà Ada Colau o Ernest Maragall. Manuel Valls, desaparegut des de fa dies, prendrà possessió de l’acta de regidor amb l’esperança de ser ell qui ho decideixi. El mateix Jaume Collboni que ara fa un any et venia a visitar a la presó d’Estremera vol entrar a l’equip de govern i treure el llaç groc i qualsevol pancarta que recordi la injustícia que esteu patint tu i tots els altres presos. Diu que s’ha de treballar pel que de veritat preocupa els barcelonins. Com si la vostra situació no amoïnés centenars de milers de persones d’aquesta ciutat.

I, enmig de tota aquesta tensió, amb una plaça de Sant Jaume que es preveu plena de gent que defensen lideratges i models diferents per a Barcelona, tu t’asseuràs al Saló de Cent. I ho faràs, aparentment, com qualsevol altre dels 41 regidors que comencen aquest dissabte una legislatura de quatre anys. Després de 19 mesos a la presó, tornaràs a l’Ajuntament de Barcelona, on has sigut regidor durant 18 anys. A la política municipal, la que sempre t’ha agradat. La conselleria d'Interior va ser un accident, breu en el temps, però de conseqüències llargues i devastadores. Perquè tot sembli encara més normal, el xandall blau de Decathlon l’hauràs deixat a Soto del Real i et veurem amb vestit i corbata.

Els caps de setmana a la presó passen molt lentament. Aquest, en canvi, serà de molta intensitat. D’abraçades i retrobaments amb una plaça, amb un edifici i amb moltes persones amb qui vas compartir dedicació a la ciutat. Et sentirem prendre la paraula. A veure què diràs. A veure què diran els altres de tu. Tot semblarà normal, però serà un miratge. La realitat és la que no veurem. Que se t’emportaran tan ràpid com puguin en un cotxe de policia, de camí a la presó, encara fet un còctel d’emocions. Amb temps de rumiar durant el camí en tot el que t’haurà passat a tu i a la teva ciutat. Una experiència nova, una altra jornada històrica per afegir a la teva col·lecció: ser regidor per un dia. 18 anys i un dia. Quina condemna.

P.D. Al teu excompany de cel·la Oriol Junqueras el Tribunal Suprem no li permet sortir de Soto del Real per anar al Congrés a recollir l’acta d’eurodiputat. En canvi, a Puigdemont i Comín els obliguen a venir a Madrid. Ja no importa ni la justícia ni la més mínima de les coherències. “A la presó, tots!”

EDICIÓ PAPER 15/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF