Deixem de donar-nos lliçons
PeriodistaNo deuen ser dies fàcils per a tu, ara que es posa en entredit la teva fulgurant eclosió com a líder del moviment feminista 2.0. Participem de la polèmica Leticia Dolera - Aina Clotet i una vegada més caiem en la trampa de córrer a triar a quina de les dues li apliquem la doctrina #hermanayotecreo.
Li havies donat a Aina Clotet un dels papers protagonistes de la sèrie 'Déjate llevar', que dirigeixes per a Movistar+. Quan t’explica que està embarassada, li dius que ho veus impossible d’encaixar i que la feina serà per a una altra persona. M’agradaria escoltar les teves raons per haver pres aquesta decisió. Que les deus tenir. Necessitaria llegir tots els guions per saber si el personatge que havia d’interpretar Aina Clotet era realment incompatible de càsting amb una actriu embarassada. Que podria ser. Però la pregunta és: ¿tu t’hauries esperat a disposar de tots aquests elements, abans d’emetre el teu judici públic? ¿Quin tuit hauries fet sobre aquest cas, si la directora no haguessis sigut tu?
El teu feminisme està fora de dubte. També la discriminació laboral que pateixen les dones –les actrius i les que no són actrius– quan estan embarassades, i quan no ho estan. Però aniria bé que aquesta polèmica que ens té morbosament entretinguts també servís per adonar-nos de la hiperacceleració en la creació de referents. Els enlairem amb la mateixa rapidesa amb què després els volem destruir. La solidesa no existeix. Les trajectòries no es valoren. Tot és tan voluble, immediat i superficial que, per les mateixes raons que et van encarregar el pregó de Barcelona, potser aquesta setmana ja no hauries sigut tu l’escollida.
El cas té ingredients prou llaminers perquè tothom intenti sucar-hi pa: enfronta dues persones conegudes i permet furgar en les presumptes incoherències d’algú a qui s'havia atribuït un pensament granític i una coherència exemplar. Certament, hi ha troglodites que aprofiten l’ocasió per desqualificar tot un moviment i d'altres que voldrien apartar-te del feminisme per sempre més. Que els nostres actes puguin sostenir totes les nostres opinions és molt complicat, i més quan –com és el cas– les expressem amb tanta lleugeresa i rotunditat. Podríem començar per deixar de donar-nos lliçons els uns als altres i per treballar junts –dones i homes– per una societat més igualitària. Si no, esdevindrà impossible ser cara visible de cap causa justa.
P.D. Des que Aina Clotet ho va fer públic, portes tres dies de silenci a Twitter. Suposo que ara mateix el neguit deu ser no saber si aquest cas tindrà una incidència en la teva carrera professional o si el temporal amainarà i, com diu Milena Busquets, també això passarà.
