16/06/2017

Carta a Pablo Iglesias: Perdoneu, però algú l’havia d’elogiar

2 min
Carta a Pablo Iglesias: Perdoneu, però algú l’havia d’elogiar

On són els progres, ens hem preguntat aquests últims anys. Gent d’esquerres a Espanya que donés suport al moviment sobiranista. Avui, i per això t’escric, l’interrogant hauria de ser un altre: ara que algú com tu ha tingut el coratge de fer el que reclamàvem, on són els elogis?

Ja era hora que algun polític espanyol pugés a l’estrada del Congrés de Diputats i deixés anar un discurs en què reconegués el dret d’autodeterminació, expliqués que això de Catalunya no ve ni de fa quatre dies ni de fa quaranta anys i apostés per una Espanya plurinacional com a única via de regeneració. Ja era hora que algú no ens ignorés, no ens faltés al respecte, no ens respongués amb mala educació, amb menyspreu, amb suficiència i amb fatxenderia. Ja era hora que no ens amenacessin amb jutges i fiscals que tot ho havien d’afinar. I, sobretot, ja era hora que aquest algú no fos cap mindundi, sinó el líder d’una formació amb 71 diputats i cinc milions de vots.

T’estava escoltant l’altre dia i pensava que el teu discurs era d’una transcendència històrica que després no he sabut veure enlloc. No soc analista polític i és molt probable que sigui jo qui estigui equivocat. Han comparat la teva llarga reflexió parlamentària amb l’“Apoyaré” de Zapatero en un míting a Barcelona. Han dit que el que proposes arriba tard. Que tot plegat només eren paraules. En tot cas, si són només paraules, no són les més fàcils de pronunciar. La prova és que no recordo haver-les sentit, amb aquesta claredat, a cap polític espanyol, i menys al Congrés de Diputats.

Perdoneu, però algú ho hauria d’elogiar. I ho podria fer molta gent, i, si descomptem algunes excepcions, són ben pocs els que ho han fet. Els independentistes haurien de saber valorar l’efecte pedagògic que tenen les teves paraules, encara que tu no defensis la independència de Catalunya. Si volem gasolina immediata de cara a l’1 d’octubre, que parlin Rajoy i els seus sequaços. Si el que volem és construir una República Catalana, necessitem que aquest món que tant diem que ens mira vegi que hi ha una Espanya moderna capaç d’entomar i gestionar les nostres reivindicacions.

Però encara em sembla més increïble que no hagis trobat tampoc l’elogi de la tercera via, el Pont Aeri i Los Diálogos, el grup de catalans que reclamen l’entesa amb l’Estat. ¿No certifiquen que el 80% de la població està a favor del referèndum? ¿No diuen que només hi ha un 47% d’independentistes? ¿Com és que l’altre 33% no està encara saltant d’alegria, després d’haver sentit el teu discurs?

P.D. Deu ser que portem un guió tancat i ara, aquestes paraules teves, no sabem on encaixar-les. Tampoc els teus socis catalans, els comuns, que les últimes setmanes, davant de la dificultat per explicitar quina és la seva posició, han optat perquè fossis tu qui parlés primer.

stats