"Para limpiar esto, hacen falta años"

Cinc pensaments, en estat de xoc, després de la sentència

1. Dilluns 14 d'octubre del 2019, quarts de deu del matí. Sento Mar Poyato a RAC1 anunciant les penes pel judici del Procés. Totes sumades: 99 anys i mig de presó. Un segle de vides escapçades.

2. Dissabte 12 d'octubre del 2019, sis de la tarda. Projecció de la pel·lícula d'Amenábar Mientras dure la guerra, a la sala 5 del Cinema Bosque de Barcelona. El personatge de Franco s'adona que una guerra ràpida no li convé i proclama: “ Para limpiar esto, hacen falta años”. En van venir tres de guerra i quaranta de dictadura. Encara no han fet net. Però Espanya, sigui en un règim o en un altre, continua encarant-se al problema català amb el mateix concepte – neteja– i amb la mateixa solució: una repressió llarga, dolorosa i absolutament ineficaç.

3. Dissabte, 12 del migdia. Celebració del 12 d'octubre a Madrid. La sensació que els militars que desfilen el 2019 per la Castellana podrien ser els mateixos que el 12 d'octubre del 1936, al paranimf de la Universitat de Salamanca, li van cridar “ Rojo, hijo de puta” a Miguel de Unamuno, quan suposadament ell va dir allò de “ Venceréis, pero no convenceréis”. O que els soldats que insultaven Unamuno a Salamanca el 1936 podrien ser els que ara, camí de Catalunya, bramen “ A por ellos”. Del 1936 al 2019 han passat 83 anys i han canviat moltes coses. Però la mentalitat uniformadora i repressora continua impregnada en el més profund dels uniformes que llueixen les estructures d'estat espanyoles, ja siguin botes militars o togues judicials.

4. Hem viscut els últims dies amb la sensació que arribava un huracà en forma de sentència. Finalment, ha tocat terra i ho ha fet amb una potència desfermada, que no admet discussions. No pot ser que es digui que la decisió del Tribunal Suprem no agradarà a cap de les parts, perquè ha desestimat la rebel·lió. Rebel·lió i sedició són dues paraules que sonen igual d'inflades, igual d'inventades. Aquell 20 de setembre del 2017 ningú, absolutament ningú, va parlar de violència. Van ser els dies següents quan va començar a aparèixer la paraula tumult, la base penal que ens ha portat fins aquí. Tot parteix d'una gran mentida.

5. I, finalment, la constatació trista que hi ha ciutadans del nostre país que pensen que la normalitat són unes penes de 99 anys i mig de presó, i la anormalitat, el que convé criticar durament, són els talls de carretera i les mobilitzacions de protesta que es multiplicaran per tot el país.

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF