Carta a la justícia: 'El trident Altsasu-Procés-Manada'

Per què la mirada d'aquests jutges no hauria de ser masclista com la societat on han crescut?

La justícia no existeix. Existeixen els jutges. I els jutges són persones. I les persones tenen les seves idees, els seus valors, una educació sexual i també uns prejudicis. Sí, com qualsevol de nosaltres, els jutges tenen prejudicis: creences que els influeixen i que els condicionen els punts de vista.

Ho deixa clar l'últim trident mediàtic d'actuacions judicials: Altsasu-Procés-Manada. Primer és el prejudici –això és terrorisme; això, un cop d'estat, i això s'ho ha buscat ella– i després ja arribarà el judici. A la justícia se la representa amb una bena als ulls, però ja hem dit que no existeix, que qui existeix són els jutges i que tenen tots una mirada sobre el món que els envolta. ¿Qui ha trobat violència en les concentracions independentistes i, en canvi, no l'ha sabut veure per enlloc en una violació en un portal, de cinc homes contra una dona? No és la justícia, doncs, és la mirada.

I per què la mirada d'aquests jutges no hauria de ser masclista com la societat on han crescut? Per què Pablo Llarena o Carmen Lamela no haurien de mirar-se el Codi Penal des de l'angle que els permetés defensar millor un estat que és el seu, que els ha promocionat fins on són? Llarena ha arribat a redactar interlocutòries en primera persona, situant-se ell com a víctima del presumpte delicte dels líders del Procés. És veritat que espanta veure com tots opinem sense conèixer les resolucions judicials i les sentències, però quan quedes esgarrifat de veritat és quan te les comences a llegir.

Pedro Pacheco, aquell pintoresc alcalde de Jerez dels feliços anys 80, va dir que la justícia era un “'cachondeo'”. Ara ja no fa riure. Ara provoca inquietud i indefensió, i depenent del delicte hauràs de patir més si estàs en el lloc de la víctima (violació) o en el dels acusats (referèndum de l'1-O). El franquisme va ajudar-se de l'Església catòlica i la Guàrdia Civil per fer arribar la por i la repressió a pobles que, d'una altra manera, haurien quedat molt lluny del poder del dictador. La justícia està fent en els últims mesos un paper semblant.

En democràcia, els polítics fan veure que se'n renten les mans, es refugien sota la separació de poders i el respecte a les sentències, i fan que les mans se les embrutin els jutges. Si tant respectessis la justícia, no col·locaries jutges amics al Tribunal Constitucional, no promocionaries jutgesses que han tingut carnet del teu partit, no maniobraries davant d'ells ni els trucaries per què t'ho afinessin.

P.D. A Catalunya no hi ha Govern i a Madrid n'hi ha un que trasllada els seus problemes als jutjats, mentre va repetint que la democràcia és la llei i la llei és la democràcia. Creix la sensació que ens governen els jutges i també és contra ells que els ciutadans surten al carrer a protestar.

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF