13/12/2019

Carta a Boris Johnson: '(Només) el 43% dels vots'

2 min
Carta a Boris Johnson: (Només) el 43% dels vots

Benvolgut Boris Johnson, li escric per felicitar-lo perquè ha guanyat les eleccions –aquest segon referèndum sobre el Brexit– amb un 43% dels vots. I per fer-li una pregunta: ¿ningú li ha demanat que havien de superar el 50%? Que eixamplés la base, tampoc? Que fossin més? ¿No li sona de res, tota aquesta música?

Ja sap que a Catalunya fa temps que estem en un cul-de-sac semblant al de vostès. En la nostra relació administrativa amb l'estat espanyol, la població està dividida entre els partidaris del leave i del remain, els que voldrien marxar-ne i els que prefereixen quedar-s'hi, amb tots els matisos que vostè ja s'imagina. No li puc dir el percentatge exacte de ciutadans que donen suport a cadascuna de les dues opcions, perquè el govern espanyol fins ara no s'ha volgut avenir a pactar la celebració d'un referèndum.

Però, en canvi, a cada elecció a què se'ns convoca –tant és que siguin municipals, catalanes, espanyoles o europees–, l'artilleria política i mediàtica dels remain disparen contra els leave, si no arriben al 50% dels vots. L'obsessió és tan gran que, a vegades, no cal ni que siguin unes eleccions. Qualsevol enquesta serveix per dir que per sota d'aquest llindar no es té cap autoritat per reclamar canvis d'una certa transcendència. Que per als remain no el trobo un bon argument perquè, si tant t'agraden els números, la millor manera de comptar-nos és organitzant una consulta legal.

Anyway,Anyway per què li dic tot això? Perquè aquesta mateixa artilleria de què li parlo ha titulat unànimement, a les últimes hores, que vostè ha arrasat a les eleccions, que la seva victòria és aclaparadora i que, ara sí, el Brexit no té retop. Amb un 43% dels vots. El mateix percentatge exacte que els partits catalans favorables al leave van obtenir a les eleccions espanyoles de fa un mes. Què passa, ¿que només aquí es fa servir aquest argument? Potser és que aquell eslògan –Spain is different– que es va inventar Manuel Fraga, exambaixador franquista a Londres, encara és vigent.

És que, fixi-s'hi, a Escòcia, torna a passar el mateix. Després de les eleccions de dijous, tothom veu inevitable la celebració d'un segon referèndum d'independència, en aquell territori. Que el Partit Nacionalista Escocès ha escombrat tots els rivals i que la primera ministra, Nicola Sturgeon, ara ja està autoritzada per tornar a negociar la consulta amb Downing Street. I tot això havent obtingut el 45% dels vots. Li regalo l'argument del 50%, per si el vol fer servir el dia de la reunió amb Sturgeon. En política, cotitza més el cinisme que la coherència.

P.D. Després d'aquestes eleccions, la sortida del Regne Unit de la Unió Europea ja té en vostè una cara, una mascota. El Naranjito del Brexit. Un polític únic. Culte i poca-solta, tan excèntric com preparat. Un hooligan simpàtic de l'upper-class anglesa de tota la vida.

stats