Carta a Miquel Ferreres: 'Benvingut a l’ARA'

T’agrada citar Salvat-Papasseit per explicar com treballes: “mullant la ploma al cor, que és on cal sucar l’eina”

Benvingut a l’ARA, Miquel Ferreres. A partir de la setmana que ve serem veïns de pàgina. No saps la il·lusió que ens fa a tots els que hem vist néixer i créixer aquest projecte -que t’havíem festejat des del primer dia- que el teu dibuix lúcid i esmolat doni als lectors un altre motiu per agafar el diari i començar-lo a llegir per la contraportada.

Dibuixant de diaris, així és com t’agrada que et presentin i així és com t’encares al món, cada dia des de fa 42 anys. La constància de la feina metòdica, d’haver-ne vist de tots colors i des de totes les capçaleres. Primer, amb Franco encara moribund, a El Correo Catalán, i a partir d’aquí, Diari de Barcelona, Avui, El País, La Vanguardia, El Periódico i l’ARA. M’agradaria imaginar que tens una llibreta gegant, on has anat enganxant una vinyeta per pàgina, una vinyeta per dia, i poder venir a fullejar-la sense pressa, anant endavant i endarrere, veient com la història recent d’aquest país frena o s’accelera, es torna més amable o més agra.

La notícia del teu fitxatge per l’ARA va coincidir amb la mort de Forges i fa que ens preguntem què teniu els dibuixants de diaris per ser unes figures tan populars i estimades. La revolució digital ha fet saltar pels aires la premsa en paper, però una de les poques coses que s’han mantingut inalterables és l’addicció diària a la vinyeta humorística. Una addicció, i també una fidelitat, que et farà seguir aquell dibuixant independentment d’on publiqui, de la mateixa manera que ens en anem amb el barber o el dentista de tota la vida, treballin on treballin.

Estimem els humoristes gràfics perquè us sentim més a prop nostre que del poder. Penso en tu com algú que no està per romanços ni festes ni dinars, com algú que treballa des de casa, i que com més lluny estigui dels personatges que dibuixa, millor. Als dibuixants us toca tenir una idea al dia (no més, però tampoc menys) per descodificar una informació que, massa vegades, els periodistes servim de forma encriptada. Valorem en vosaltres, doncs, la simplicitat, però també l’honestedat i la valentia. A tu t’agrada citar Salvat-Papasseit per explicar com treballes: “mullant la ploma al cor, que és on cal sucar l’eina”.

És cert que totes aquestes virtuts també les poden tenir alguns articulistes de diari, però llavors hi ha el dibuix, que ens connecta amb les emocions i amb els nostres gargots de la infància. T’he sentit explicar que vas començar de petit a dibuixar com una manera d’escapar d’aquell món gris. Ves que aquest no sigui, també, un dels motius pels quals et llegirem cada dia, a partir de dijous, en aquesta mateixa pàgina.

P.D . Dibuixar el dibuixant. Aquesta és la responsabilitat que ha tingut avui Àlex Gallego, talent d’una generació més jove que és a l’ARA des del primer dia i que, igual que el Sáez, el Duró, el Garner o el Fontdevila, circulen pel camí que vau obrir tu, el Batllori, el Perich, el Cesc i tants d’altres.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF