Carta a Albert Boadella: Adéu, Albert
'Ningú parlarà de mi quan hagi deixat Els Joglars'. Podria ser el títol d'una pel·lícula, però és exactament el que ha passat quan has anunciat que abandonaves la companyia. M'imagino que per a algú que sempre ha buscat la notorietat aquesta indiferència deu ser molt dolorosa.
Un dia de fa cinc anys vas dir que marxaves i que no volies saber res més dels catalans. Nosaltres t'ho hem respectat. Tu, en canvi, ens has anat recordant cada dos per tres que no tornaries a trepitjar terra catalana. No calia, Albert, ja ho havíem entès. Des del teu exili madrileny has continuat parlant de Catalunya amb un menyspreu i un ressentiment que no és el nostre, i que ni tan sols ens molesta.
Queden lluny els anys en què admiràvem la teva personalitat àcrata i el teu talent com a autor teatral, els anys en què aplaudíem i rèiem els teus espectacles i que seguíem Els Joglars allà on anessin. El teu gir amarg dels últims anys ha entelat aquella època daurada en què tu i un grup fantàstic d'actors a les teves ordres vau sacsejar els nostres escenaris i ens vau descobrir una manera apassionant de fer teatre.
Tenint en compte la teva trajectòria, potser és injust que el teu adéu a Els Joglars hagi passat tan desapercebut. Però creu-me que els últims anys ens hem oblidat de tu. Com a molt, quan et sentíem parlar et posàvem al mateix sac dels Losantos, Monagos, Alamans i companyia. És veritat que durant molt temps hem trobat un estrany plaer masoquista reafirmant-nos a través de l'insult aliè. Però ara això s'ha acabat. Gràcies a Déu, ha arribat un moment que tantes ximpleries dites per tanta gent diferent ens entren per una orella i ens surten per l'altra.
M'agradaria que no haguessis marxat mai i que ara poguéssim tenir a casa una mosca collonera que, tal com se'n va fotre del pujolisme, es rigués d'aquest moment de tanta transcendència històrica i de tanta suposada unanimitat per emprendre el camí de la transició nacional. Disposar d'un Boadella també és, en certa manera, una de les estructures d'estat que reclama el president Mas.
Però per ser el nostre bufó no havies d'haver abandonat la cort. Amb tot el dret del món, vas triar un altre camí: canviar de palau i fer que allà et riguessin les gràcies dirigint els teus dards contra la teva antiga cort. I això em sembla que ja no té el mateix valor. Ni personal ni artístic.
Ramon Fontserè, deixeble teu i actor colossal, és el nou director. Me n'alegro molt per ell, pels que treballen a la companyia i per tota la gent a qui li agrada el teatre. Tant de bo trobi el seu camí i hi hagi vida a Els Joglars després de 50 anys d'Albert Boadella.
