Misc 12/05/2014

De debò volen aquesta Lliga?

i
Albert Llimós
2 min

De debò volen aquesta Lliga? Aquesta pregunta es podria fer als tres equips que han lluitat fins al final de la temporada per aixecar el títol: el Barça, l’Atlètic de Madrid i el Reial Madrid. Els blancs ja han dit adéu a la Lliga, i els blaugranes i els matalassers s’ho jugaran tot al Camp Nou en l’última jornada gràcies als errors del rival. Ara falla un, ara l’altre, ara tots dos. El Barça jugarà a casa, tindrà l’oportunitat d’acabar amb un somriure un any convuls, estrany i devastador. Els de Gerardo Martino sobreviuen gràcies als errors de l’Atlètic, que els ha donat vida quan ja estaven morts, ofegats i amb el cap molt allunyat de la pilota. Més que persistir perquè hi creu, el Barça s’ho ha trobat, ha tingut segones i fins a terceres oportunitats que fan d’aquest campionat un torneig únic. Els blaugranes sempre han depès de tercers, aquesta és la conclusió d’aquest tram final de curs, en què els rivals de la part baixa mosseguen com mai, lluiten fins a l’extenuació, com a vegades se li reclama al conjunt català.

Al Martínez Valero d’Elx, els futbolistes de Martino no van fer la sensació de jugar-s’hi la vida. Només en els minuts finals, amb l’agonia del resultat i conscients que un gol dels de Simeone significava el punt final, els blaugranes van parapetar l’Elx a la seva porteria, més amb el cor que amb el cap.

Com ha anat passant durant la major part d’aquesta temporada, el Barça va tornar a ser un equip pla, lent i cansat, sense alegria ni ímpetu. Falta determinació, i si no n’has tingut durant gran part de l’any és molt difícil que aparegui màgicament, d’un dia per l’altre, quan més la necessites. No obstant això, el futbol, capritxós i juganer, li ha donat una vida més. Cara o creu.

El Barça ja no mata per convicció. En un duel a vida o mort, els blaugranes van sortir a mastegar el partit, sense la mentalitat necessària per sotmetre el rival, com durant la setmana reclamaven algunes figures importants dins el vestidor. No hi ha hagut cames, cap ni futbol, una constant que s’ha repetit durant aquest llarg i extenuant final de temporada. Ahir a Elx el tècnic de Rosario es desesperava des de la banda a mesura que els minuts avançaven amb celeritat. Primer demanava calma als seus quan el Màlaga va colpejar al Calderón. Clar missatge, sinònim del que ha estat aquest curs, dependre dels altres més que de tu mateix. Quan l’Atlètic va empatar, els gestos de l’argentí van canviar, el rostre es va endurir, es desesperava quan els jugadors de l’Elx abandonaven parsimoniosament el terreny de joc. Aquesta és la imatge del Barça en una campanya que pot acabar amb títol però que no amaga les debilitats del vestidor. Un equip que sempre ha estat en mans de tercers.

stats