BARÇA
Misc 09/03/2014

Els canvis dilueixen més l’equip

Martino sacseja el dibuix al segon temps i el Barça xuta un cop en 30 minuts

i
Albert Llimós
2 min
Leo Messi, Xavi i Neymar després del gol del Valladolid ahir a l’estadi Nuevo Zorrilla.

BarcelonaLa Lliga s’escapava a passos agegantats, el Barça necessitava un cop de ràbia per reivindicar-se i canviar la imatge indolent dels primers minuts, i només va xutar un cop, de falta, en els últims 30 minuts de partit. L’equip no va tenir reacció, perdut en la passivitat generalitzada i els canvis de Gerardo Martino, que va revolucionar el dibuix amb dues sacsejades tàctiques que no van donar resultats. Al revés, des del minut 60, quan va marxar un migampista per donar entrada a Alexis, el Barça només va rematar una vegada: Messi, a pilota aturada, a les mans de Mariño.

Quinze minuts d’autoritat

Al José Zorrilla va faltar intensitat, com van reconèixer jugadors com Busquets i Pedro a la zona mixta, però també idees. L’equip es va diluir a poc a poc, i només va controlar el Valladolid amb autoritat durant el primer quart d’hora del segon temps, quan el joc combinatiu blaugrana va aconseguir parapetar els castellano-lleonesos a la seva àrea. La resta del partit va mostrar un Barça vulgar.

Durant el primer temps, el conjunt barcelonista va xutar 7 cops a porteria, tres dels quals Messi. L’equip no trobava la fórmula per arribar amb perillositat a prop de Mariño, se sentia incòmode per dins i per fora, quan buscava accelerar amb joc més directe i quan s’associava al voltant de Xavi Hernández. Manaven la imprecisió i la lentitud. Pedro batallava sol, mentre que Messi apareixia amb comptagotes i Neymar, simplement, no hi era, a Valladolid.

A la represa, sense canvis a l’onze inicial, el Barça va tenir els seus millors moments de joc. Messi en un ràpid contraatac i Neymar amb un remat erroni per sobre de la porteria del Valladolid van tenir les millors ocasions. L’ímpetu blaugrana va diluir-se sobtadament. Amb l’1 a 0 al marcador, Gerardo Martino va sacsejar el dibuix i va iniciar una sèrie de canvis de peces per trobar l’engranatge idoni per remuntar. En total, 8 canvis de posicions que van aconseguir l’objectiu contrari del que buscava l’entrenador argentí: el Barça es va perdre, els futbolistes no es trobaven i això va notar-se irremeiablement en la imatge d’un grup desorientat. L’equip només va rematar un cop en els últims 30 minuts de partit i només va trepitjar l’àrea de Mariño un 2% del temps de joc. Com més necessitat estava l’equip, més indolent va mostrar-se el grup. Les millors ocasions van caure del bàndol local, amb ràpides sortides a l’esquena dels laterals que ni Mascherano ni Busquets van poder aturar.

El torrent de canvis va ser continu. Pedro va variar dues vegades de posició, de banda a banda, per intercanviar extrem amb Alexis primer i amb Tello després. Xavi va iniciar el partit com a interior, per després fer una espècie de doble pivot amb Busquets i acabar el duel, després del canvi de Cesc, com a pivot defensiu, molt lluny de la seva àrea d’influència, allà on les seves passades filtrades trenquen els murs de contenció rivals. El mateix procés que va viure Busquets, que va acabar de central formant parella amb Mascherano. Canvis i més canvis, que van acabar apagant l’escassa lucidesa culer d’ahir. El pla B va ser tan dolent com el pla A o més: l’equip no té recursos.

stats