Viatge d’anada i tornada

BarcelonaPassaven pocs minuts de les deu de la nit del dimarts 8 de març del 2011: Cesc Fàbregas abandonava la gespa del Camp Nou entre aplaudiments i xiulets. El d’Arenys, derrotat al camp pel totpoderós Barça de Pep Guardiola, era substituït per Nicklas Bendtner, i s’adonava mentre marxava capcot del terreny de joc que mai tornaria a casa com a fill pròdig. Abans de tornar a vestir la samarreta del seu Barça ja hi havia una gran part de l’afició que li girava l’esquena: li retreia que hagués marxat a l’Arsenal quan era cadet.

Sense unanimitat

Després de tres anys intentant guanyar-se el suport majoritari del Camp Nou, Cesc no ha aconseguit la unanimitat que buscava, i el seu destí podria ser altra vegada Londres, on va viure durant els vuit anys que es va estar a les ordres d’Arsène Wenger. Ara, segons Mundo Deportivo, el migcampista hauria arribat ja a un acord amb el Chelsea de José Mourinho, que aquest estiu perd el seu estendard, l’anglès Frank Lampard, que marxa cap a Nova York per jugar al costat de David Villa. Fonts consultades del Manchester City van negar a l’ARA “interès” pel jugador blaugrana: diuen que no hi ha hagut converses amb el club català ni tampoc amb l’agent del futbolista, l’anglès Darren Dein. Les mateixes veus van assegurar també que el Barça no ha preguntat pel Kun Agüero i fins i tot van qualificar de “broma” la possible arribada de l’argentí a Barcelona.

Durant tota la jornada d’ahir es va mantenir un absolut hermetisme sobre el futur de Cesc, que va marxar amb la selecció espanyola cap a Washington per preparar el Mundial. Des del Barça, només dues consignes s’escapaven del silenci imperant: el jugador que no se senti a gust té les portes obertes, i el Barça no vendrà Cesc per menys diners del que va costar l’estiu del 2011, quan l’entitat que presidia Sandro Rosell en va pagar 34 milions (29 de fixos i 5 que va aportar Cesc, descomptant-s’ho de la seva fitxa), als quals s’han de sumar 2 milions més en variables per haver guanyat el títol de Lliga de la temporada 2012-2013.

Als despatxos del Camp Nou -on oficialment asseguren que Cesc no els ha comunicat la seva intenció de marxar- esperen una primera oferta formal del Chelsea, ja que del desenllaç final del cas en depèn bona part de la política d’altes i baixes d’aquest estiu. Si el d’Arenys marxa, arribarà un jugador a la medul·lar, i el matalasser Koke és un dels noms que sonen amb més força, tot i que el migcampista de l’Atlètic de Madrid té una clàusula de 60 milions.

Decisió recent

Tot i que el cercle més íntim de Cesc es va mantenir ahir totalment aliè a les notícies i especulacions sobre el futur del jugador, des de l’entorn del futbolista asseguraven que fa quinze dies Cesc tenia clar que volia seguir al Barça. Per tant, si en aquestes dues setmanes ha canviat d’idea, és perquè el Barça li ha fet saber de manera no oficial que no és imprescindible i té la porta oberta per buscar una nova aventura professional. Uns timings que coincideixen amb l’arribada de Luis Enrique a la banqueta barcelonista. Cesc buscava un missatge clar de l’asturià que no ha trobat. De fet, en la seva presentació, el nou tècnic va evitar individualitzar. “No parlem de noms”, va sentenciar per evitar polèmiques.

En cas d’abandonar Barcelona, Cesc tindria com a objectiu prioritari tornar a Londres, ciutat on manté una segona residència. Si el Barça arribés a un acord amb el Chelsea, el club blaugrana hauria de fer arribar aquesta proposta a l’Arsenal, que manté una opció de tempteig preferencial sobre el futbolista en una hipotètica venda.

La marxa de Cesc -a la qual se sumaria la d’Alex Song, que tampoc entra en els plans de la direcció esportiva que dirigeix Andoni Zubizarreta- deixaria Luis Enrique amb només cinc futbolistes a la medul·lar: Rafinha, Sergi Roberto, Sergio Busquets, Andrés Iniesta i Xavi Hernández. El Barça hauria d’apostar per un jugador contrastat internacionalment per equilibrar una posició que el club sempre ha considerat bàsica per desenvolupar el seu patró específic de joc.

Cesc marxaria sense el favor de l’afició, que el va xiular també en els últims partits al Camp Nou, però amb uns registres notables: 42 gols i 45 assistències en tres temporades en què el seu protagonisme ha anat en augment. Guardiola el va fitxar -aconsellat per Tito Vilanova, gran avalador de Cesc perquè l’havia entrenat quan era cadet- per fer evolucionar el seu equip, i fer un pas endavant en la voluntat permanent de buscar alternatives i actualitzar el model. Amb Guardiola no es van acabar d’entendre, i a mesura que van passar els mesos Cesc va perdre protagonisme, i es van generar algunes tensions internes quan el d’Arenys va haver d’assumir el seu rol de suplent. Amb Vilanova i amb Martino, Cesc va guanyar rellevància dins del vestidor, però es va tornar a repetir una dinàmica a la qual ningú sap donar explicacions: el migcampista juga una gran primera meitat de temporada, però es dilueix a mesura que avança el curs.

L’any passat el Barça va rebutjar una oferta del Manchester United per Cesc que superava els 36 milions que s’han pagat per ell. Aquest any, si arriba una oferta similar, el Barça no donarà la mateixa resposta.