Misc 05/03/2014

Puyol, l’adéu del gran capità

Després de 19 anys al Barça el defensa marxarà perquè no pot “recuperar el nivell”que s’exigeix

i
Albert Llimós
4 min
Puyol, l’adéu  del gran capità

Barcelona“Va, ara a entrenar-se”. Aquesta va ser la frase de Carles Puyol just després de deixar la sala de premsa de la Ciutat Esportiva, on acabava d’anunciar el seu adéu del Barça, el club de la seva vida, en el qual ha passat els últims 19 anys. Era un missatge als seus companys de vestidor que l’havien acompanyat en el dia del seu comiat, una frase que simbolitza a la perfecció el que representa Puyol, l’esperit i el caràcter que ha transmès durant la seva carrera com a blaugrana. Aquest estiu se’n va “l’ànima de l’equip”, com admetia un dels pesos pesants del vestidor i amic íntim de Puyol.

Adéu simple i ràpid

Carles Puyol va voler dir adéu tal com és ell. Sense gaire transcendència, ras i curt, un breu parlament de 87 segons que va verbalitzar sense llegir, amb les idees clares, que li va sortir de dins, sincer, i després de madurar-ho molt durant els últims dies.

Després de 15 temporades al primer equip, el cos de Puyol ha dit prou. Més de 35 lesions, i sobretot dos anys arrossegant molèsties i operacions contínues al genoll dret, han posat el punt final a la carrera com a blaugrana del capità, l’home que ha deixat una imatge imborrable per a l’imaginari culer: el petó al braçal de capità, a la senyera, en el 2 a 6 al Bernabéu. “Després de les operacions, m’està costant molt recuperar el nivell que m’exigeixo per ser aquí”, explicava sincer Puyol des de la sala de premsa, un hàbitat on sempre s’ha sentit incòmode, però on ahir va mostrar fermesa i seguretat, sense cap rastre d’emoció.

El central de la Pobla de Segur deixarà el Barça als 36 anys i ho farà renunciant als dos anys de contracte que li quedaven, fins al 2016. “El club està assabentat del què i el com, rescindirem el contracte”, va sentenciar el defensa, que va deixar clar que tot i anunciar el seu adéu al mes de març seguirà lluitant “fins al final”. “Un altre hauria esgotat el seu contracte”, admetia un membre del cos tècnic per definir el que ha estat i ha representat el defensa.

El futbol com a model de vida

Al costat de Carles Puyol -de l’home que va cedir el seu lloc a Éric Abidal a Wembley perquè fos el francès qui elevés al cel londinenc la quarta Champions de la història del club-, hi havia els jugadors que no han marxat amb les seves seleccions, amb Gerard Piqué al capdavant, la seva parella inseparable al camp i fora dels terrenys de joc. També hi era Marc Bartra, cridat a ser el seu relleu, que recordarà sempre el partit de Copa contra el Cartagena d’aquesta temporada. “A cada jugada em corregia”, rememorava Bartra somrient en referir-se al seu ídol.

No van faltar a la cita alguns dels membres del cos tècnic que han conviscut amb Puyol durant aquesta dècada daurada. Hi era el doctor Ricard Pruna, que comparteix diagnòstics i embenats amb Puyol des de l’època del filial, quan el central ja feia de les seves: es va fracturar dos ossos de la mà i l’endemà ja defensava la samarreta del B, una escena que s’ha repetit múltiples vegades durant la seva dilatada trajectòria. El pòmul trencat, la grapa a la cella per aturar l’hemorràgia a Saragossa, o el seu treball incansable al gimnàs per escurçar els terminis de les recuperacions. Puyol sempre guanyava temps a les lesions, fins a la temporada passada, quan les lesions li van guanyar temps a ell i això el va portar a la decisió que fa uns dies va traslladar a Josep Maria Bartomeu i als seus companys de vestidor. A TV3 el president culer va obrir les portes a un retrobament futur entre el Barça i Puyol: “Crec que un retorn serà possible en el futur”.

A la sala de premsa també hi eren Iván de la Peña, el delegat Carles Naval i l’inseparable ombra dels jugadors, el fisioterapeuta Juanjo Brau. Andoni Zubizarreta, l’home encarregat de buscar el seu substitut, s’ho mirava seriós des de les primeres files, mentre Gerardo Martino treballava al seu despatx, a 150 metres escassos de la sala de premsa, on Puyol deia adéu a 19 anys vestint la samarreta del Barça, des que va aterrar a La Masia a l’edat de juvenil. “Se’n va el meu amic”, resumia emocionat una de les persones del vestidor que més el coneix i més hores ha passat amb ell.

Des del seu debut amb Louis van Gaal, l’octubre del 1999, Puyol ha sumat 21 títols, 6 Lligues i 3 Champions, i s’ha convertit en el segon jugador amb més partits de la història del Barça, 593, només superat per Xavi Hernández.

A partir del juny, Puyol demana temps. Necessita reflexió, necessita descansar després de “quatre anys sense parar per les lesions”. Aquest estiu marxa Puyol, i també diu adéu Víctor Valdés. El Barça perdrà dos dels seus capitans, símbol del final de l’època més exitosa de la història del club. Una era triomfant que seguirà si les generacions que han après de Puyol fan un pas endavant.

stats