ABUSOS

“He sigut feliç perquè en el meu cor he perdonat el meu abusador”

La Júlia va patir els abusos sexuals d’un tiet quan tenia 19 anys

“La vida és massa bonica per viure-la morta per dins”. La Júlia va tocar fons per culpa del seu tiet, que va abusar d’ella quan era una adolescent i ell tenia 68 anys. Li va costar denunciar-lo, perquè sentia que si ho feia “trencaria” la seva família, però ho va acabar fent. Gairebé tres anys després de patir els abusos, va aconseguir tancar la ferida. Va pactar la condemna amb l’agressor perquè l’havia pogut perdonar: “He aconseguit ser feliç perquè en el meu cor he arribat a perdonar el meu abusador”.

Després d’una infància inestable a nivell familiar, se’n va anar a viure amb el seu pare i, als cinc mesos, ell va morir. La mare va entrar en una fase de salut molt greu, fet que va col·locar els sis fills en una situació molt precària. “No en teníem ni per menjar”, recorda. Amb aquest panorama familiar, l’estiu del 2015 la Júlia va anar-se’n a viure a casa de la germana de la seva mare, a Sant Cugat. Tenia 19 anys. En dos mesos es van produir els 4 abusos i fins a tres vegades ell la va masturbar: ella es quedava “bloquejada”, sense saber què havia de fer.

Ja abans, des del 2011, quan ella era una nena, ell havia començat a fer algun tocament més lleu, actituds que l’agressor emmarcava i justificava per la relació “fraternal” que tenia amb ella. “Jo no tenia pare, ell sempre era a prop. Era la figura paterna”, rememora la Júlia.

Al juny del 2015 amb l’excusa d’aplicar-li una crema, va agredir-la per primera vegada. “La meva tieta ho sabia. La segona vegada ella era al sofà i ni em va mirar quan vaig baixar”, recorda. Després del tercer cop, ella ho va explicar a una germana i va ser un germà més gran -de 23 anys llavors- qui se’n va fer càrrec. “Fes les maletes i vine a casa meva”, va dir-li ell.

“Durant tres mesos no menjava, no sortia al carrer, tenia pànic, no podia dormir, vaig passar a pesar 43 quilos. Tenia la sensació que tothom em volia violar”, diu la Julia. Una situació que es va mantenir fins que va començar teràpia, tres cops per setmana, a l’Hospital Clínic. “Ho veia tot borrós. Amb la teràpia vaig arribar fins al fons i després vaig remuntar”, assegura, tota convençuda, amb el gest ferm i actitud vital. “Ho tinc superadíssim, havia arribat a estar morta per dins”, sentencia.

Finalment, gràcies a la teràpia, es va veure amb força per denunciar el seu tiet. Els germans van pagar-li part dels costos de l’advocada que va contractar, i va haver de conviure amb les pressions familiars: “La mare de la meva mare, que per a mi ja no és la meva àvia, em deia que era mentida, que volia destrossar la família. Cada dia em trucava”. També ell la va intimidar, esperant-la dues vegades a la sortida del tren, quan ella anava cap a casa.

El fiscal va demanar 15 anys de presó per a l’agressor pels 4 delictes d’abús sexual. Ella, però, va voler tancar la carpeta. El 2 de febrer del 2018, el dia del judici, es va segellar un acord. “Vaig pactar perquè ell podia recórrer i això volia dir 3 anys més per anar al Suprem. No tenia ni ganes ni diners per seguir. Volia tancar-ho”. Hi va haver una compensació econòmica i una pena de presó de dos anys, suspesa durant cinc anys: si durant aquest temps ell no torna a cometre un delicte no entrarà a la presó. A més, es va acordar la pena de 6 anys de llibertat vigilada, que fes un curs d’educació sexual i una ordre d’allunyament durant 8 anys: ell no pot estar a menys de 1.000 metres d’ella.

“Crec que vaig fer el que havia de fer. Em van dir: «Res t’ho repararà». Què canvia que vagi a la presó? Per a mi, res”, reflexiona la Júlia, que, això sí, tot i haver perdonat el seu familiar, té molt clar que no podia callar: “No el vaig denunciar per mi, sinó per les persones a les quals també ho podia haver fet. Per què ho dic ara? Perquè qui ho llegeixi no tingui por. Jo vaig tardar un mes a dir-ho. Si puc ajudar una persona a denunciar-ho, jo seré feliç”.

EDICIÓ PAPER 04/04/2020

Consultar aquesta edició en PDF