Del ‘club dels vividors’ i guanyadors

BarcelonaEl 16 d’agost del 2008, Pep Guardiola va agafar el micròfon per dirigir-se al públic del Camp Nou. Era nit de Gamper, el seu primer dia a la banqueta del Barça. “No puc prometre títols, però puc assegurar que persistirem fins al final, i estareu orgullosos de nosaltres”, va assegurar l’inexpert tècnic de Santpedor.

Aquella nit s’encetava un projecte ple d’incerteses, una nova etapa que arribava després d’un any convuls, tant des del punt de vista institucional com esportiu, en què un vestidor guanyador es va deixar anar fins a diluir-se. Guardiola tenia clar que el treball era innegociable, que el grup lluitaria fins al final mentre ell governés el vestidor. “Persistirem”. Sis anys més tard, el Barça s’encomana a Luis Enrique per refer el rumb d’una entitat tocada i un equip a la deriva.

Objectius clars

“Hauria treballat el temps que fos necessari fins a aconseguir el seu objectiu”, explica l’exciclista Víctor Gonzalo, que durant dos anys va passar llargues estones amb Luis Enrique. Gonzalo va ser l’home a qui l’asturià va triar per assolir un dels seus reptes vitals, el primer després de deixar el futbol: volia baixar de les 3 hores en una marató, i ell va marcar-li el camí. El nou tècnic del Barça no s’atura fins que assoleix el que vol.

El 2005, a Nova York, va iniciar-se en el món de les maratons. Un any després, a Amsterdam, va superar les 3 hores per només 19 segons. A Florència, el 2007, va rebaixar la marca que s’havia fixat des d’un inici, i, com recorda el seu entrenador, no hauria parat fins a aconseguir-ho. Baixar de les 3 hores en els poc més de 42 quilòmetres de carrera contra un mateix no va ser l’únic objectiu que va fixar-se l’asturià en aquella època. Vuit anys més tard, Gonzalo recorda una confessió de Luis Enrique que, avui al migdia, quan signi el seu contracte, es complirà: “Llavors no era ni entrenador, i ja em va dir que acabaria entrenant el Barça”.

“Tot el que s’ha plantejat a la vida ho ha aconseguit”, remarca el que va ser el seu entrenador. Luis Enrique troba el que vol perquè ho busca fins a l’extenuació, i perquè confia més que ningú en si mateix. “Complia tot el pla d’entrenament, al detall, i sempre una mica més, sempre donava una mica més”, recorda l’exciclista, verbalitzant el que el tècnic exigeix als jugadors: “Sempre una mica més”.

“Em va ensenyar molt, té un caràcter molt fort, però sobretot em va sorprendre l’autoestima que tenia”, ressalta Gonzalo, per a qui Luis Enrique, que arribava molt “cascat” físicament del món del futbol, era un “milionari que volia patir”, com recorda afectuosament: “No coneixia l’agonia d’una marató, i això li va servir per créixer”.

Nous reptes

Assumit l’objectiu de la marató, el nou tècnic del Barça va llançar-se, impetuós i ambiciós, a un nou repte: fer un ironman. Llavors va conèixer el triatleta Pepe Navarro, amb qui continua tenint una estreta amistat, i a qui Luis Enrique li ha cedit durant l’últim any una habitació a Vigo quan Navarro viatjava a Ourense per motius professionals.

“No fa res a mitges, va fins al final”, explica Navarro, que va viure el procés d’aprenentatge i superació de l’asturià durant la seva primera cursa ironman. “No es deixa condicionar des de fora, té les coses molt clares, tot i que sap escoltar”, afegeix.

Al desert del Marroc l’amistat es va enfortir. Van competir a la Marató des Sables, més de 240 quilòmetres en 6 dies, amb temperatures que poden arribar als 50 graus. Va ser el cop que Navarro va poder veure més clarament l’esperit competitiu de Luis Enrique. “El vaig veure al límit. Tenia problemes al peu, gairebé se li veia l’os, i es va arrossegar durant dos dies, més de 100 quilòmetres. Vaig al·lucinar, va demostrar el seu caràcter”, narra amb admiració.

Navarro i Luis Enrique formen part del club dels vividors, una quinzena d’amics -la majoria dedicats als esports extrems- que continuen trobant-se regularment tot i que els seus camins s’han separat. Per què els vividors? “Tots teníem una mica de temps”, explica amb un somriure Navarro, però “ell és el que vivia millor”. Abans de tornar al futbol, Luis Enrique va demostrar que gaudir de la vida i córrer com el primer pot ser compatible, una lliçó que espera saber transmetre als seus jugadors. Persistir fins al final.