La voracitat insaciable de Leo Messi i els seus registres estratosfèrics de cara al gol amaguen la versió generosa de l’argentí, assistent excels, una versió infinita del clàssic 10, un futbolista amb absoluta llibertat que juga entre línies per habilitar els seus companys i fer-los millors. Tant al Santiago Bernabéu com al Camp Nou contra el Celta, Messi ha tornat a demostrar que interpreta brillantment el joc associatiu, que sap en cada moment el que convé a l’equip i veu com ningú els desmarcatges a l’espai dels seus companys. Quan Neymar ha entès que la pilota es busca a l’espai, Messi l’ha trobat una vegada i una altra. El de Rosario defineix com ningú, però a l’hora de traçar passades inversemblants, només Iniesta hi pot competir.
El Messi d’aquests últims partits és el que no va a la guerra en solitari, buscant l’eslàlom impossible, l’heroïcitat i la individualitat per sobre del sentit col·lectiu que sempre ha regit aquest equip que va construir Pep Guardiola.
El Barça que estan definint als despatxos Andoni Zubizarreta i Josep Maria Bartomeu ha de saber quin Messi vol per al nou projecte. Ell és la pedra angular de la que depenen la resta de peces. Totes. Aquest estiu la regeneració és inevitable, es requeriran decisions importants. Unes decisions, totes, que han de partir d’una premissa: l’equip gira entorn de Messi, s’ha de crear un ecosistema per fer sentir còmode l’argentí i treure la seva millor versió. Que no s’avorreixi, que continuï afamat, amb el somriure permanentment dibuixat a la cara. El Barça ha de decidir quin Messi vol, si l’home resolutiu de l’àrea, desconnectat per moments del partit, o el jugador participatiu que continua fent gols però genera molt més a través de la col·lectivitat. Guardiola va convertir aquest grup en un engranatge precís, i ho va fer després d’atorgar tots els galons a Messi. Una aposta lògica però alhora arriscada.
Si Xavi continua, serà amb un paper cada vegada menys decisiu. Amb Alexis a punt de marxar, i Neymar buscant equiparar el seu futbol a la seva dimensió comercial, el Barça s’hi ha de mirar molt per trobar les peces ideals perquè Messi disfruti i desplegui el seu futbol. El millor soci ja el té, és Iniesta. Falta encertar la resta de jugadors que han de gravitar al seu voltant, uns futbolistes que ajudin l’argentí a interpretar el joc col·lectiu i no l’aboquin a guerres individuals. El Barça no només necessita noms, també una idea clara del que vol ser de gran.
