Barcelona.El 18 d'octubre va rebre l'alta mèdica. Avui, tres mesos i mig més tard, Isaac Cuenca tornarà a tenir la sensació de formar part del grup. Tot i que sap que té tots els números per ser un dels quatre descartats per al partit contra la Reial Societat, el reusenc sentirà almenys durant unes hores el pessigolleig de les hores prèvies a un partit.
Cuenca no juga amb el Barça des del 2 de maig del 2012. Ha estat més temps fora dels terrenys de joc que Ibrahim Afellay. Unes molèsties al genoll dret el van obligar a passar pel quiròfan per sotmetre's a una artroscòpia. Però aquestes molèsties no el van abandonar després de la intervenció del doctor Ramon Cugat, i el van fer passar altra vegada per la sala d'operacions després de només quatre partits amb l'Ajax. La cessió no va ser la solució.
L'extrem blaugrana té ara 22 anys. Al cap, una sola idea: oblidar els problemes al genoll que l'han martiritzat durant aquests últims 20 mesos, amb l'objectiu de buscar una sortida aquest estiu vinent, quan només li quedarà un any de contracte amb el Barça.
"No ho desitjo a ningú", explica el seu pare, el Juan. "No podíem sortir al mercat d'hivern perquè no podíem repetir el que va passar a Holanda, ara és sí o sí", afegeix, resignat. El Tottenham i l'Ajax hauran d'esperar fins a l'estiu.
El pitjor moment va ser quan va haver d'admetre al seu cercle més íntim que hauria de marxar del Barça. D'això fa un any, just abans d'anar cap a Amsterdam. "Ara no estic preparat per jugar al Barça", va reconèixer Isaac Cuenca als seus en veure que la lesió persistia i seguia sense fer net. A Holanda la situació no va millorar. "Jugo un partit i he d'esperar un mes", explica Juan Cuenca que li deia el seu fill, que notava que el genoll s'inflava després de cada esforç. Al començament, tot i el revés que va suposar haver-se d'operar, la seva joventut el va fer enfrontar-se a l'entrebanc amb determinació. "Era el primer cop que es lesionava, la primera vegada que entrava a un quiròfan, ho va portar bé", recorda el seu pare, que espera que Gerardo Martino "li doni uns minuts d'aquí a final de temporada". Sap que no serà fàcil; el Juan és poc optimista, ja que l'argentí "no l'ha vist jugar", però recorda orgullós que el seu fill té una gran virtut: "Mentalment és fort, molt fort". Això sí, també peca de massa humilitat, lamenta amb un somriure.
"La indiferència dol, és la part cruel del futbol", explica el pare quan mira enrere i recorda aquest tram final del "calvari", quan el jugador comença a recuperar sensacions i el dolor ja és un record llunyà. Un patiment pel qual els seus companys s'han interessat, com també Éric Abidal, amb qui tenia una gran relació, i Pep Guardiola, que es mantenia al corrent del seu estat a través del doctor Ramon Cugat.
