El Barça és un reflex de Leo Messi

BarcelonaEn els grans escenaris no falla mai, i quan l’equip el necessitava va aparèixer, fulgurant i decisiu, incisiu i generós. Messi va resoldre el duel contra el Manchester City i va segellar la classificació del Barça per als quarts de final de la Champions.

Des del principi Leo Messi va avisar que no es repetiria la imatge de Valladolid, a mig camí de l’apatia i la passivitat. Al minut 4 de partit l’argentí va perseguir el seu amic i compatriota Sergio Agüero fins a la pròpia àrea per recuperar la pilota. Una carrera llarga i profunda, generosa, un senyal que ahir Messi reclamava protagonisme, partint des de l’exemple i la implicació, la clau que sempre havia assenyalat Pep Guardiola: si el millor jugador del món corre com ningú, els èxits arribaran segur.

El crac blaugrana es va sentir còmode, custodiat pels seus escuders, assistit pel triangle encarregat de teixir i subministrar la pilota en el lloc i el moment indicat: Xavi, Cesc i Iniesta. La necessitat del Manchester City per anar a buscar el partit va permetre al Barça trobar espais, i allà Messi va buscar el seu espai, l’hàbitat natural per tenir superioritat i poder encarar els centrals Lescott i Kompany de cara i sense ajudes. Messi va buscar i va trobar una vegada i una altra l’esquena de Fernandinho.

A més a més, el davanter per fi va trobar la complicitat de Neymar, que va anar de menys a més, i quan el brasiler va entendre que el perill arribava quan atacava l’espai i buscava la profunditat va erigir-se com a perfecte soci del davanter del de Rosario. Ja abans d’iniciar-se el matx, Messi i Neymar van teixir complicitats, un fet poc habitual fins ara. L’argentí sempre fa l’escalfament amb pilota amb Dani Alves, però aquest cop com que els tres migcampistes feien l’exercici junts per buscar les sensacions necessàries per al partit, Neymar es va sumar a la dupla que formen sempre Alves i Messi. La química va sorgir abans del mateix xiulet inicial.

Messi va fer la vida impossible al central Lescott, el va buscar i intimidar fins que el defensa anglès va cometre el greu error al principi del segon temps, que Messi no va desaprofitar. Amb subtilesa, murri i genial, l’argentí va tocar amb l’exterior del peu esquerre la pilota per superar magistralment el porter Hart. El Camp Nou respirava alleujat i rememorava les grans nits de l’astre de Rosario, immens i omnipresent en totes les jugades d’atac barcelonista. Messi va reclamar un penal de Lescott a l’inici del partit, va enviar la pilota al pal després d’un ràpid contraatac llançat per Neymar, va trencar la cintura a Kompany amb un retall sec, va desfer-se de Touré amb una acceleració, va girar sobre el seu eix per deixar enrere els defenses rivals, va assistir Xavi com només ell sap, com només ell veu. Detalls oblidats, o que arribaven amb comptagotes durant tot aquest curs, que per fi van arribar regularment; durant tot el partit contra el City Messi hi va ser.

L’argentí va marcar el vuitè gol a la Champions aquesta temporada. Va rematar 4 cops, mentre Sergio Agüero, inèdit, va tocar només 6 pilotes en els 45 minuts que va disputar. Van ser la cara i la creu, dos amics que van oferir una imatge radicalment diferent sobre la gespa del Camp Nou. “El Leo és això”, sentenciava Xavi, mentre el mateix Messi admetia que aquest és el “Barça que la gent espera”. Un Barça que ja és a quarts de final, i que sobretot va recuperar ahir l’home que li ha de permetre recuperar la seva grandesa. Leo ha tornat. Per sempre?