En xarxes socials també hi ha classes

Diego Torres, que aquests dies ha posat en marxa a velocitat màxima el ventilador als jutjats de Palma i als mitjans de comunicació, es presenta a LinkedIn com a "expert en estratègia i patrocini". Segons el seu perfil, col·labora amb diverses fundacions dedicades a promoure l'ús de l'esport i la cultura com a instruments d'inclusió social, i les seves especialitats són les estratègies de patrocini i mecenatge, de responsabilitat social corporativa, competitives i de creixement. Tot i haver estat defenestrat discretament per Esade el novembre del 2011, encara figura com a professor associat del departament de política d'empresa (des del 1989) i director del laboratori d'innovació estratègica (des del 2005) de l'escola de negocis dels jesuïtes. No puc veure qui són els més de 500 contactes que Torres té a LinkedIn, la principal comunitat professional d'internet, amb més de 200 milions d'usuaris a final de l'any passat. Només sé que compartim 13 d'aquests contactes. Tot i això, segur que la plataforma li deu haver estat de força utilitat per aconseguir referències. Per això em sorprèn no haver-hi trobat perfils del seu soci Iñaki Urdangarin ni de la comtessa Corinna Zu Sayn-Wittgenstein, que apareixen citats en els correus electrònics que han sortit a la llum aquests dies. És possible que tots dos gestionin les seves relacions per mitjans analògics. Però també pot ser que estiguin donats d'alta a ASmallWorld.net, DiamondLounge.com, Squa.re, LuxuryRatings.com, Affluence.org o BestofAllWorlds.com, totes elles xarxes socials d'accés restringit a persones de l'alta societat i amb una butxaca ben farcida, on es poden intercanviar recomanacions sobre iots, joieries o advocats en paradisos fiscals. No hi he pogut entrar perquè soc periodista i pobre. Però si m'hi admetessin, posaria de contrasenya el número del meu compte a Suïssa.