El silenciador d'iPhone que no silenciava del tot
Quan una tecnologia assoleix la difusió que té la telefonia mòbil, són inevitables els conflictes socials que produeix el seu ús. Gabriel Pernau recollia dissabte en aquest diari com aborden el problema a cinemes, teatres i esglésies, amb motiu de l'incident de fa uns dies a Nova York, on el director de l'orquestra filharmònica va interrompre el concert per obligar un espectador a apagar l'iPhone, que li havia sonat en plena Novena de Mahler.
El cas és que el propietari del telèfon creia que havia obeït les instruccions de silenciar els mòbils abans de començar accionant el commutador de silenci que incorpora l'iPhone que havia comprat feia pocs dies. Però el que va sonar no era una trucada, sinó una alarma programada, i resulta que el silenciador dels mòbils Apple només talla el so de trucada, però no el de les alarmes.
El fabricant considera que aquesta decisió de disseny és la correcta per tal que als usuaris no els passin per alt els avisos i es puguin despertar encara que la nit abans hagin oblidat reactivar el so. Un criteri diferent del de Palm, la primera empresa que va incloure un commutador físic de silenci en un smartphone : el model Treo 600, l'any 2003. En aquell cas, molt ben rebut perquè va ser el primer que facilitava l'operació respecte als complicats menús d'altres mòbils, accionar el silenciador substituïa tots els sons per vibracions.
Els experts discuteixen a la xarxa quin hauria de ser el funcionament del silenciador en uns mòbils que també funcionen com a agenda i despertador. El que queda clar és que, tant com les tecnologies que tenim a l'abast, el que importa és la manera de portar-les a la pràctica. No són els aparells, sinó l'ús que els seus creadors decideixen que en podem fer i el que els usuaris decidim fer-ne a la pràctica.
