10/11/2012

Així van començar 12 grans empreses tecnològiques

4 min
La Blue Box de Steve Wozniak

CardedeuApple (1971): aparells per estafar les companyies telefòniques

La complicada relació entre Apple i les operadores de telecomunicacions ve de lluny. Els dos Steve, Jobs i Wozniak, van fundar Apple Computer el 1976 per fabricar i vendre ordinadors, però cinc anys abans ja oferien un producte peculiar: la Blue Box, un dispositiu il·legal que simulava els tons de trucada de les centraletes per poder fer trucades de llarga distància sense pagar. Wozniak va arribar a telefonar al Vaticà fent-se passar per Henry Kissinger, però quan li van dir que anaven a despertar el Papa va penjar.

Hewlett-Packard (1935): aparells electrònics per a Walt Disney

William Hewlett i David Packard llançant una moneda a l'aire van decidir en quin ordre anirien els seus cognoms en el nom de l'empresa que havien creat en un garatge de Palo Alto per fabricar els oscil·ladors d'àudio de precisió que Disney feia servir per calibrar les instal·lacions de so envolupant de les sales de cinema on s'havia de projectar la seva pel·lícula 'Fantasia'.

IBM (1896): rellotges de fitxar i bàscules per a carnisseries

La Tabulating Machine Company va ser creada per comercialitzar les patents de Herman Hollerith sobre el tractament d'informació en fitxes perforades, com el control de presència dels empleats de les empreses. El 1924 va adoptar l'actual denominació, International Business Machines. Se sap que els seus productes van ajudar a fer càlculs de les primeres bombes atòmiques, però també a fer recomptes de presoners als camps de concentració nazis.

Motorola (1928): alimentadors de corrent per a ràdios de piles

Els germans Paul i Joseph Galvin van fundar la Galvin Manufacturing Corporation per fabricar 'eliminadors de bateries', uns adaptadors per endollar al corrent elèctric les ràdios que funcionaven amb piles. El 1930, en començar a produir ràdios per a cotxes, van canviar el nom per Motorola, contracció de 'motor' i 'Victrola', una marca d'aparells popular a l'època.

Nintendo (1889): cartes de joc

El primer producte de Fusajiro Yamauchi van ser jocs Hanafuda per fer parelles de cartes amb imatges de flors. El negoci va prosperar gràcies al seu ús en els casinos il·legals de la Yakuza, la màfia japonesa. El 1950, els hereus de Fusajiro van obtenir la llicència per fer baralles de Hanafuda amb els personatges de Disney. Les vendes els van aportar recursos per entrar al sector de l'hoteleria abans de dedicar-se als jocs electrònics.

Nokia (1865): paper, pneumàtics i sabates

Fredrik Idestam va instal·lar el seu molí paperer a la població de Nokia, al sud-oest de Finlàndia. El 1904 també s'hi va instal·lar la firma Suomen Gummitehdas, fabricant de mànegues, pneumàtics i altres derivats del cautxú. Les dues empreses es van fusionar el 1967 per afegir a la gamma la confecció d'altres productes, des de calçat fins a televisors. El primer telèfon mòbil, però, no va arribar fins l'any 1987.

Samsung (1938): fideus, peix, fruita i verdura

La primera activitat de Lee Byung-chul va ser la venda majorista de productes d'alimentació a la Xina, des d'un magatzem a Daegu (Corea del Sud). Després de la invasió comunista del 1950, va refer la seva activitat amb una refineria de sucre i la va anar ampliant a altres sectors, des de les assegurances fins als grans magatzems, passant, és clar, per l'electrònica.

Sharp (1912): sivelles i portamines

El taller de Tojuki Hayakawa a Tòquio va començar fabricant sivelles, però va assolir notorietat amb l'Ever-Sharp, un portamines mecànic que va acabar donant nom a l'empresa. Un terratrèmol el 1923 el va fer traslladar-se a Osaka, on al cap de dos anys ja fabricava receptors de ràdio. El 1953 van arribar els primers televisors, i el 1964 la primera calculadora, una de les gammes de producte més populars de la història de l'empresa.

Siemens (1847): equips de telegrafia i fanals urbans

El primer producte de l'empresa Telegraphen-Baunstalt von Siemens & Halske va ser un sistema per traduir el codi Morse del telègraf mitjanant una agulla que assenyalava la seqüència de lletres. El 1867 va instal·lar la línia telegràfica entre Londres i Calcuta. I més endavant va crear el primer sistema d'il·luminació urbana, amb fanals alimentats amb una turbina moguda per l'aigua.

Sony (1945): reparacions de ràdios

Masaru Ibuka es va posar a reparar aparells de ràdio a Tòquio tot just acabada la guerra. Al cap d'un any s'hi va incorporar Akio Morita, i van fundar la Tokyo Tsushin Kogyo K.K. Van provar diverses marques a partir del nom de l'empresa: Totsuko, Tokio Teletech, fins que el 1955 van adoptar Sony, una combinació de la paraula llatina 'sonus' (so) i l'anglesa 'sonny' (xaval).

Oracle (1977): programari per a la CIA

Larry Ellison i Ed Oates treballaven en una base de dades per a l'Agència Central d'Intel·ligència dels EUA que havia de ser capaç de respondre tota mena de preguntes, i per això la van anomenar 'Oracle'. Quan el projecte va ser anul·lat, van crear Software Development Labs per comercialitzar-ne la tecnologia. El 1982 van adoptar el nom actual.

Panasonic (1918): portalàmpares dobles

Konosuke Matsushita va començar venent uns adaptadors per posar dues bombetes en un mateix portalàmpares. El 1927 va ampliar el negoci als llums per a bicicleta, que venia amb la marca National, i fins al final de la Segona Guerra Mundial va fabricar motors, planxes i altres aparells elèctrics. Inicialment, Panasonic era la marca sota la qual venia televisors als EUA, on el nom National ja estava registrat. El 2008 va adoptar el nom Panasonic per a totes les activitats de l'empresa. El 1951, Toshio Iue, cunyat de Matshushita, va crear Sanyo per fer-li la competència, fins que el 2009 Panasonic va absorbir Sanyo.

stats