DÍGITS I ANDRÒMINES
Misc 19/05/2020

Mal moment per als mòbils de 1.000 euros

Els nous 'smartphones' 5G de Huawei i Samsung marquen la pauta d’un mercat estancat

i
Albert Cuesta
4 min
El Huawey P40 Pro i el Samsung Galaxy S20

BarcelonaGastar-se més de mil euros en un telèfon mòbil pot semblar obscè en un moment d’incertesa econòmica per a tants consumidors. Però els models de gamma alta que surten ara a la venda van ser dissenyats mesos abans de la pandèmia i revisar-los és pertinent, ni que sigui perquè d’aquí a un any trobarem les seves característiques i prestacions en aparells que aleshores costaran un 30% menys, i d’aquí a dos anys la meitat que ara.

Els dos smartphones que he provat són els emblemàtics de les dues marques que més unitats venen al món. Són també, amb diferència, les que despatxen més telèfons 5G, gràcies al domini dels seus respectius mercats d’origen: Corea del Sud i la Xina són dos dels països del món que van més avançats en el desplegament de xarxes de cinquena generació, que aquí encara són incipients.

A més del preu –cent euros amunt o avall, que poden quedar compensats per les ofertes i els accessoris promocionals–, el P40 Pro de Huawei i el Galaxy S20+ 5G de Samsung comparteixen la majoria dels seus atributs i prestacions. Els dos telèfons fan servir la versió 10 del sistema operatiu Android –fins a la tardor no s’espera un iPhone amb 5G–; són grossos i formen part d’una gamma de models més àmplia de les seves marques respectives, on tenen germans de mida més petita i encara més grossa; tenen pantalla d’alta qualitat amb els cantells corbats que proporcionen efecte d’imatge infinita però també els fan més difícils de manipular sense activar accidentalment alguna funció; prescindeixen definitivament del minijack de sortida d’auriculars (els que inclouen es connecten pel port USB-C); tenen bateries de capacitat considerable, que es poden carregar amb l’alimentador ràpid inclòs o amb una base Qi sense fils; disposen de càrrega inversa sense fils per carregar altres mòbils... o els auriculars Bluetooth que les marques tenen molt d'interès a vendre-us; es poden submergir fins a un metre i mig dins l’aigua durant un màxim de mitja hora; poden aprofitar les noves xarxes wifi 6 si teniu un router compatible; i contenen aspirants a convertir-se en la vostra majordoma digital desplaçant Amazon Alexa o Google Assistant. Malauradament, tant Samsung Bixby com la nouvinguda Huawei Celia són bàsicament inútils per als usuaris catalanoparlants, perquè no parlen ni entenen el nostre idioma.

Mal moment per als mòbils de 1.000 euros

Entrant al detall de les diferències, al quadre comparatiu adjunt podeu veure'n les més destacables. A més de la compatibilitat amb 5G –que les dues marques ja havien incorporat en algunes variants de models de l’any passat–, el que defineix el P40 Pro i l'S20+ 5G en matèria de hardware són les prestacions de la pantalla i les funcions fotogràfiques. Les dues marques han incrementat la freqüència d’actualització (hi ha qui en diu de refresc) de la imatge per oferir més fluïdesa. Huawei passa dels 60 Hz habituals als 90 Hz, mentre que Samsung els duplica i arriba als 120 Hz.

L’efecte és clarament visible en les transicions i en aplicacions com el vídeo i els jocs que l'incloguin, però mentre Huawei manté els 90 Hz a totes les resolucions, el telèfon de Samsung no permet gaudir dels 120 Hz a la resolució màxima, que és superior a la del P40 Pro però ve desactivada en origen per estalviar-nos consum de bateria. Per altra banda, la pantalla OLED de Huawei és excel·lent en qualitat d’imatge, però la Super AMOLED de Samsung és insuperable. Per això és el principal fabricant d’aquesta tecnologia.

La dotació de càmeres és tot un dispendi. Al darrere porten tants captadors –tres, més un sensor de profunditat– que ha calgut agrupar-los amb el flaix en una pastilla que sobresurt de la carcassa, més discreta la de Samsung que la de Huawei. La combinació de resolucions i òptiques és diferent: Huawei arriba als 50 megapíxels (mpx) en la càmera super-gran-angular però en el teleobjectiu es queda a 12 mpx, precisament la mateixa resolució dels captadors principals del Samsung, que en canvi força la telefoto amb 64 mpx, entre altres motius per disposar de prou píxels quan grava vídeo amb resolució 8K, cosa que el Huawei no pot fer. Tot i això, el P40 Pro guanya en potència de zoom, encara que l’ampliació màxima és poc utilitzable a la pràctica.

Els captadors de Huawei tenen una configuració de colors diferent que es comporta una mica millor en condicions de poca llum, però en general les fotos queden lleugerament més naturals amb el Samsung. Qüestió de gustos. La fotografia computacional està present en funcions avançades com el Single Take de Samsung, que capta simultàniament diverses fotografies i vídeos de cada escena, i el Golden Snap de Huawei, per eliminar les persones que ens espatllen l’enquadrament.

L'S20+ és més compacte i lleuger que el P40 Pro, tot i tenir la pantalla un pèl més grossa i una bateria de més capacitat. Es nota que Samsung s’hi ha esforçat en els materials. Tanmateix, l’autonomia del Huawei és una mica superior a la del Samsung, probablement per la resolució i el refresc més alts d’aquest i també perquè el mòdem 5G és un xip separat del processador Exynos, mentre que el Kirin de Huawei el porta integrat.

Samsung ofereix un ecosistema complementari prou complet per als Galaxy S, com la funció DeX per fer servir aplis del mòbil amb pantalla, monitor i ratolí externs. Huawei, en canvi, facilita emparellar el P40 amb els portàtils i tauletes de la marca fent servir la tecnologia NFC. En matèria de software, el que diferencia els dos telèfons és la possibilitat o no d’accedir als serveis de Google. L'S20+ inclou totes les aplicacions i plataformes del gegant d’internet, però el P40 Pro és el primer model de Huawei afectat pel veto comercial dels EUA, de manera que el comprador s’ha de conformar amb els Huawei Mobile Services i l’App Gallery, molt més limitats: hi he trobat per descarregar menys del 20% de les meves aplis d’ús habitual. Però també és veritat que a la majoria (incloses les de Google!) s’hi pot accedir amb el navegador web, de manera que l’escassetat és molt menys greu del que podria semblar. És probable que això representi un inconvenient per a alguns consumidors, i contribueix a fer que consideri l'S20+ com un telèfon més equilibrat que el P40 Pro. Sobretot, al preu que té ara el model anterior P30 Pro, que sí que inclou Android amb els serveis de Google.

stats