06/03/2011

Internet, el gran calefactor

4 min
Internet, el gran calefactor

Fa unes setmanes vaig canviar el meu portàtil MacBook per un MacBook Air, que és 810 grams més lleuger. Com que el processador va més lent i porta memòria Flash en comptes de disc dur, consumeix menys energia, i la bateria dura més. Ara bé, el d'abans portava un alimentador de 60 W, mentre que el d'ara és només de 45 W, i he notat que s'escalfa molt més. No puc dir que pateixi, però sí que estaria més tranquil si Apple no hagués estat tan garrepa. D'altra banda, quan treballo en llocs on no hi ha cobertura wifi, connecto el portàtil a internet mitjançant la connexió del telèfon que, en aquest cas, fa de punt d'accés sense fils. Si hi estic gaire estona, he d'acabar deixant el mòbil a sobre de la taula, perquè arriba a tanta temperatura que resulta impossible portar-lo a la butxaca. Són només dos exemples del fet que el processament de dades consumeix energia, i que aquesta energia genera molta escalfor.

Equips que s'escalfen

Imagineu, doncs, el que pot arribar a generar la informàtica a escala industrial i, concretament, les instal·lacions de processament de dades més importants de l'actualitat: les de les empreses d'internet. En general, la meitat del consum d'energia d'un centre de dades modern se'n va en refrigeració: costa el mateix refredar que calcular. Segons HP, en 10 anys la densitat de servidors als centres de dades s'ha multiplicat per 10, i el consum d'energia mitjà d'aquests servidors s'ha quadruplicat. Aquest augment de densitat dels servidors als centres de dades comporta més escalfament dels equips, cosa que repercuteix negativament en la seva fiabilitat. Per això és tan important una bona refrigeració. Agafem el cas de Google. En comptes de fer servir superordinadors, l'empresa va optar des del començament per la força bruta: desenes de milers d'ordinadors de prestacions semblants a les d'un PC domèstic treballant en paral·lel per indexar la informació, fer les cerques i servir els resultats.

En realitat, el disseny d'aquests servidors és una mica especial, ja que cadascun porta dos processadors Intel o AMD, dos discos durs, vuit ranures per a memòria i una bateria per poder continuar funcionant en cas de falta de corrent, però a la majoria de les nostres llars hi ha màquines més potents.

La gràcia és l'arquitectura general: els centres de dades típics de Google són naus industrials amb 40 o 50 contenidors, idèntics per fora als de transport de mercaderies, però adaptats interiorment per allotjar en armaris oberts fins a 1.160 dels servidors indicats.

Cada un dels contenidors de Google, que es connecten a internet amb línies d'alta velocitat, consumeix 250 quilowatts d'electricitat. Fa un parell d'anys, el diari The Times va assegurar que dues cerques a Google consumien tanta energia com bullir l'aigua que cal per preparar una tetera. Google es va afanyar a desmentir-ho, afirmant que cada operació de cerca genera 0,2 grams de CO2, equivalents al 2,8% del consum que suposava la notícia.

El que consumeix Google

Des d'aleshores, l'empresa publica periòdicament l'eficiència energètica dels seus sistemes, expressant la quantitat de cerques que és capaç de fer amb la mateixa energia que es consumeix en diverses activitats: esprémer taronges per a un got de suc equival a 1.050 cerques; conduir vuit quilòmetres en cotxe, a 10.000 cerques; amb l'energia que consumeix en un mes una llar nord-americana es podrien fer més de 3 milions de consultes a Google.

A Hèlsinki, la calor que produeixen els servidors de l'empresa de serveis informàtics Academica Oy serveix per escalfar 2.500 llars. La companyia Helsingin Energia té un centre de dades a sota de la catedral ortodoxa de la capital finlandesa, en un recinte que va servir de refugi durant la II Guerra Mundial. Amb l'energia tèrmica dels equips d'Academica, Helsingin escalfa el circuit d'aigua calenta de calefacció del barri de la capital finlandesa, que té més de 60 quilòmetres de conductes subterranis de calefacció. Els comptadors domèstics registren la temperatura de l'aigua que entra i que surt, i els clients paguen segons la diferència. Aquest acord, a més d'ecològic, suposa un estalvi de 375.000 € anuals en la factura elèctrica de l'empresa informàtica, i ha resultat tan satisfactori que a finals d'any es va ampliar a un altre barri.

El creixement de la demanda de serveis d'internet ha animat les empreses del sector a seguir ampliant les seves infraestructures. Apple ha invertit 730 milions d'euros en un nou centre de dades de 46.000 metres quadrats a Carolina del Nord, que quintuplica la capacitat del que ja té a Califòrnia, amb la intenció de construir-ne un altre d'igual al costat. Això s'interpreta com una indicació de la importància que l'empresa de Steve Jobs concedeix als serveis de xarxa de cara al futur.

Tornant a Google, si bé manté en secret la ubicació i els detalls tècnics de les seves instal·lacions per no donar pistes a la competència, se sap que tendeix a instal·lar-se prop de rius, aprofitant-ne el cabal d'aigua per refrigerar els seus equips. De fet, posseeix la patent d'un disseny de centre de dades a bord de vaixells, que no només es refrigera amb l'aigua del mar, sinó que obté de les onades part de l'energia que necessita. No obstant, es tracta només d'un projecte. El que sí que és real és el centre de dades que està construint a Finlàndia, amb una inversió de 200 milions d'euros, que serà el primer del món refrigerat només amb aigua del mar. Paradoxalment, ocuparà el mateix terreny on la paperera Stora Enso havia produït paper de premsa. Els diaris cedeixen el lloc als servidors d'internet. Una metàfora perfecta dels canvis en la societat de la informació.

stats