Internet de les coses absurdes

Les operadores de telecomunicacions de la Xina, el mercat de telefonia més gran del món, ja connecten des del trimestre passat més objectes que persones. L’anomenat internet de les coses és el segment que més impulsarà el creixement de la indústria, passant d’aportar-hi el 0,5% de la seva facturació total l’any passat al 5% l’any 2020 i al 20% cinc anys després, segons Huawei. Si les companyies tenen tanta pressa per evolucionar cap a la cinquena generació (5G) no és per poder oferir-nos més velocitat de connexió als mòbils, sinó per connectar comptadors d’aigua, gas i electricitat, fanals, cotxes, bústies, contenidors de brossa, bicicletes, rentadores, màquines de vending, maletes, mascotes i caps de ramat, entre molts altres objectes estàtics o mòbils, inanimats o vius.

Algunes d’aquestes aplicacions tenen molt de sentit, perquè habiliten unes indústries més eficients, productives i segures. A més, l’abaratiment dels sensors i mòduls de connexió també permet incorporar-los en dispositius domèstics, fins al punt que grans marques com Samsung i LG han promès que tots els aparells dels seus catàlegs a final d’aquesta dècada disposaran de connexió a la xarxa. Però també ha afavorit que en els últims anys -ho vam veure el setembre passat a la IFA de Berlín, aquest gener al CES de Las Vegas, i ho tornarem a veure d’aquí a dues setmanes al Mobile World Congress de Barcelona- hagin sortit al mercat andròmines connectades d’allò més pintoresc.

La cuina, àmbit prioritari

Com que als éssers vius ens cal alimentar-nos per sobreviure, la cuina i el menjador són potser l’espai de la casa més procliu a acollir objectes que no sabíem que necessitàvem. Per exemple, la forquilla intel·ligent HapiFork (65 dòlars), que vibra quan detecta que endrapem massa ràpid. No és l’únic cobert hipertecnològic: la coberteria Spün identifica què estem menjant gràcies al reconeixement d’imatge i ho pesa per enregistrar exactament la nostra ingesta nutricional. Un càlcul semblant al que fan les paelles SmartyPan, tot i que els has de dir quins ingredients hi has posat. Això sí, pots fer-ho amb ordres de veu. En canvi, la torradora de pa Griffin et permet triar amb el mòbil si vols la llesca més o menys torrada i t’avisa quan la tens a punt. Amb qui sí que pots parlar és amb el saler de sobretaula Smalt (combinació de smart i salt ): el seu fabricant opina que és més fàcil demanar-li que et passi la sal a Alexa, la majordoma digital d’Amazon, que al teu veí de taula.

El proveïment dels aliments que ens posem al plat també s’està complicant. Amazon ofereix botons connectats Dash per a desenes de productes diferents, per demanar-li que ens els reposi tan aviat com vegem que estem a punt de quedar-nos sense. La indústria sembla especialment amoïnada per si ens falten ous: Quirky i General Electric tenen una ouera connectada que podem consultar amb el telèfon des del supermercat per saber si n’hem de comprar una dotzena. També ens indica quins són els que vam comprar primer, per evitar que ens caduquin. Samsung és una de les marques de neveres que ha començat a incloure càmeres a la porta de l’aparell que fan automàticament una fotografia de l’interior cada vegada que la tanquem i ens l’envien al telèfon per saber què tenim a casa.

Quan arriba l’hora de desfer-se dels residus, també tenim tecnologia a l’abast. El cubell de la brossa GeniCan (150 dòlars) escaneja el codi de barres dels envasos que llences i i fa automàticament la comanda de reposició. Hi ha models d’altres marques que diuen que pesen i classifiquen la brossa, comptabilitzant la nostra activitat recicladora. I parlant de reciclatge, el lector francès Eugene (99 dòlars) ens indica en quin contenidor va cada residu, a l’estil del mític Envàs, on vas?

Una altra estança de la casa on els objectes connectats s’han proposat entrar és el lavabo. En articles anteriors us vaig parlar de les noves tasses de vàter connectades, i fa temps que alguns fabricants pretenen que llegim titulars i tuits als seus miralls interactius mentre ens afaitem. Però ara també s’han proposat connectar objectes més petits, com el raspall Kerastase Hair Coach de Withings, que costa 200 dòlars i porta una aplicació mòbil que suposadament t’ensenya a pentinar-te millor.

Tecnologia i vida íntima

Al dormitori tampoc podem fugir de la tecnologia. Els més petits de la família disposen del sensor DigiSense, que mesura i analitza la quantitat i el tipus d’orina que conté el bolquer, mentre que els bolquers de 24eight envien un missatge SMS al telèfon dels pares quan estan molls. Els adults, en canvi, ja poden comprar un matalàs iBed de la marca Flex, amb sensors que detecten la posició i el temps de son i que es pot ajustar per millorar-los. Costen entre 3.000 euros el model individual i 5.800 el de matrimoni, i si en compreu un altre per a la segona residència podeu transferir-hi la configuració del de casa gràcies a una aplicació mòbil. Finalment, per a l’altra activitat que s’acostuma a practicar en un llit, existeix l’i.Con (75 dòlars), que es presenta com un condó intel·ligent però en realitat és una anella per a la base del penis que registra la durada i la intensitat de l’activitat sexual i la presenta en una aplicació mòbil gràcies a la connexió Bluetooth.

També hi ha paraigües que t’avisen que plourà -i per què, dic jo? Si ja has pensat a agafar-lo en sortir de casa és perquè t’ho ensumes, no?-, dispensadors de pinso per a mascotes fins i tot amb pantalla i altaveu per videotrucar al gos quan som de viatge, i tota mena d’automatismes que activen i desactiven diversos electrodomèstics segons la presència o absència dels residents, mitjançant interfícies genèriques com les d’Amazon, Google i Apple. Però no tots s’entenen amb tothom, i sobretot, és dubtós que sigui més pràctic dir-li a un altaveu intel·ligent que encengui el llum del rebedor que no pas posar-hi un sensor infraroig passiu dels de tota la vida.