Galaxy Note 9: l’ordinador de butxaca

Quan fa uns mesos vaig provar el Galaxy S9+ vaig titular l’article dient que Samsung estava buscant l’smartphone total, amb una acumulació de funcions sense precedents. Després d’una setmana provant el Galaxy Note 9 que va sortir ahir a la venda diria que ja l’ha trobat. La fórmula del fabricant sud-coreà ha consistit a agafar el model anterior de la gamma Note, amb el seu llapis tàctil característic, posar-li el processador i les càmeres de l’S9+ i fer uns quants retocs al hardware i el software fins a obtenir l’ smartphone més complet i un dels més potents que es poden trobar actualment al mercat.

Al quadre adjunt hi trobareu, comparades, les principals característiques del nou Note 9 i les dels seus dos predecessors. No hi surten els elements comuns als tres aparells: la resistència IP68 a l’aigua i la pols; la resolució màxima de la pantalla (1.440 x 2.960 píxels, tot i que l’aparell surt de fàbrica configurat amb una resolució més baixa per estalviar bateria); l’opció de dues targetes SIM; la funció de càrrega ràpida de la bateria, tant amb fil com sense; la funció de pagaments amb el telèfon, sigui amb la plataforma Samsung Pay compatible amb datàfons de proximitat i magnètics o bé amb aplicacions alternatives de tercers, com són les pròpies de les entitats bancàries, i fins i tot la incorporació d’una sortida minijack per als auriculars, que Samsung manté gairebé en solitari a la gamma més alta del mercat.

La millor pantalla del mercat

La pantalla del Note 9 ha crescut lleugerament respecte a la del Note 8: un desè de polzada, malgrat que el telèfon és igual d’alt i d’ample. El que no transmet la xifra és que la qualitat d’imatge de la tecnologia SuperAMOLED ha millorat encara més, i no és exagerat afirmar que, també aquest any, Samsung disposa de la millor pantalla del mercat. L’aparell també ha guanyat dues dècimes de mil·límetre de gruix i sis grams de pes respecte al model de l’any passat, i és, en conseqüència, un 4% més voluminós, una diferència gairebé inapreciable i que, en qualsevol cas, no molestarà els partidaris dels telèfons grossos, com són els compradors del Note, probablement els clients més fidels que té Samsung.

I no els molestarà, sobretot, quan comprovin les millores que se’n desprenen. La principal és l’increment de capacitat de la bateria: els conservadors 3.300 mAh del Note 8 -Samsung havia de recuperar la confiança dels clients després de l’incendi d’alguns Note 7- passen ara a ser 4.000 mAh, que proporcionen una autonomia de funcionament considerable. La durada exacta depèn de cada persona, però en les meves proves el Note 9 dura un 26% més que l’S9+ i un 50% més que el Note 8. Soc un usuari intensiu de mòbil i he arribat gairebé cada dia al final de la jornada sense haver d’endollar el telèfon, cosa que no em passava des de feia temps.

L’altre aspecte en què el Note 9 ha millorat visiblement és en la capacitat. Ara el model bàsic (1.010 €) surt amb 128 gigabytes d’emmagatzematge, el doble que abans, però s’hi afegeix una variant amb 512 gigabytes (1.260 €) que probablement situa el telèfon com el més ben dotat dels que es venen fora de la Xina. Per si això fos poc, les dues versions es poden ampliar amb una targeta micro SD de memòria de fins a 512 gigabytes, i arriba a un total d’un terabyte, més espai del que ofereixen la majoria d’ordinadors portàtils del mercat. Tinc dubtes de la utilitat d’aquesta característica quan és cada vegada més habitual guardar les dades al núvol, però podreu gravar vídeos de resolució 4K amb la tranquil·litat de tenir espai de sobres.

Ja que parlem de càmeres, convé destacar que les principals del Note 9, heretades de l’S9+, segueixen sent les que ofereixen la qualitat de vídeo més alta del mercat, i no només per la millora de la funció de càmera superlenta. A més, gràcies a l’optimització del software -que ara reconeix diversos tipus d’escenes mitjançant la intel·ligència artificial- les fotografies fetes amb el telèfon de Samsung en condicions de poca il·luminació ja són gairebé igual de bones que les que proporciona la triple càmera del model P20 Pro de Huawei, la referència actual del mercat en aquest aspecte.

L’element distintiu de la gamma Note, el llapis tàctil S-Pen per dibuixar a la pantalla -fins i tot mentre està apagada, per prendre notes- també ha tingut una millora considerable: ara és actiu, connectat per Bluetooth al telèfon (es carrega automàticament en pocs segons només introduint-lo al seu lloc), i disposa d’un botó que permet fer-lo servir com a comandament a distància: en origen està configurat per disparar l’obturador de la càmera (us podeu fer una selfie a 10 metres de distància del telèfon), per aturar i engegar els vídeos i la música, per saltar de cançó i per passar les diapositives d’una presentació de PowerPoint. Aquesta funció serà especialment apreciada pels usuaris del sistema DeX, que permet connectar el telèfon a un monitor, un teclat i un ratolí externs, des d’ara només amb un cable, sense cap base de sobretaula. Samsung diu que oferirà als creadors d’aplicacions eines per aprofitar l’S-Pen en els seus productes.

El processador del Note 9 és el mateix que el dels S9 i S9+. Per això el seu rendiment és del mateix ordre, amb petites variacions segons el tipus d’aplicació. Per exemple, és gairebé igual de ràpid amb els videojocs i encara una mica més amb l’ofimàtica, però una mica més lent en la visualització de pàgines web. Els propietaris del Note 8 tenen en la bateria, el nou S-Pen i la desmesurada capacitat d’emmagatzematge prou arguments per plantejar-se una renovació, sobretot amb les opcions de recompra que ofereix el fabricant. En canvi, és més dubtós que el posseïdor d’un S9+ vulgui gastar-se els 200 euros de diferència si no s’aficiona a fer servir el llapis tàctil.