18/01/2013

Facebook i el seu cercador social

4 min

T ècnicament, s'anomena web invisible tot el contingut digital que és accessible amb un navegador però no apareix en els resultats dels cercadors generalistes com Google o Bing. Entre altres, en formen part les pàgines que els seus creadors amaguen deliberadament de les visites de les aranyes exploradores de cerca; les que no estan enllaçades amb cap altra; les que només es poden veure des d'uns ordinadors determinats -per exemple, els d'una empresa-; les que es generen de manera dinàmica en resposta a consultes mitjançant un formulari, i les que requereixen que l'usuari s'identifiqui, sigui en el marc d'un servei -les pàgines de gestió del vostre compte bancari- o bé a canvi d'un pagament -les dades del registre mercantil-. Precisament perquè és invisible, es desconeix l'amplitud que té exactament aquesta part de la web, però s'estima que és diversos ordres de magnitud més gran que la web superficial, que és la que veiem i no és que sigui petita: Google diu que el seu índex conté 30 bilions (sí, milions de milions) de pàgines, ubicades en 230 milions de llocs web.

A mig camí entre la web superficial i la invisible, però més a prop de la segona, hi ha les xarxes socials, comunitats d'accés restringit que contenen informació aportada pels seus membres i visible només per ells. I al capdavant d'aquesta categoria hi ha Facebook, amb més de 1.000 milions d'habitants censats que hi han pujat 230.000 milions de fotografies -casualment, la mateixa quantitat de webs que Google té indexades- i han establert més d'un bilió de connexions fent comentaris, inscrivint-se en grups, etiquetant persones i, sobretot, fent clic en els populars botons de "m'agrada". Per als usuaris que desenvolupen dins de Facebook la major part de la seva vida digital, l'empresa va presentar dimarts Graph Search (en català en diuen Cerca Gràfica), un nou cercador intern que els facilitarà trobar en l'oceà d'informació acumulat per la xarxa social allò que busquen, a partir del que hi han publicat els seus contactes i els contactes d'aquests.

Les cerques amb Graph Search busquen en el contingut dels perfils dels usuaris de Facebook. Per ara es poden buscar quatre tipus de dades: persones, fotografies, llocs i interessos. Les consultes es fan en llenguatge natural: "amics que viuen a la meva ciutat i els agrada anar en bicicleta", "ciutats d'Europa que algun parent meu va visitar l'any passat", "fotografies en què surten la meva dona i el seu ex", "música (o cinema) que agrada als meus companys de feina que parlen italià", "restaurants de França que agraden als meus amics que tenen entre 40 i 50 anys"... El sistema va oferint suggeriments a mesura que anem escrivint, i si la consulta no troba res a dins de Facebook, proporciona automàticament els resultats d'una cerca web convencional... feta amb Bing, el cercador de Microsoft. Bufetada a Google, el gran competidor.

El potencial és enorme, i ha aixecat immediatament recels sobre l'ús inadequat que se'n pot fer: a molts dels usuaris que estaran encantats de poder xafardejar més còmodament el que fan els altres no els agradarà gens que aquests altres puguin xafardejar el que fan ells. Per això Facebook s'ha afanyat a explicar que els resultats de Graph Search només mostraran a cada usuari allò que tingui permís per veure, d'acord amb la configuració de privacitat escollida per qui ho ha publicat. I el primer cop que es faci servir convidarà a revisar els paràmetres propis per comprovar que no estem deixant a la vista de tothom alguna cosa que preferim ocultar.

Si aneu a http://www.facebook.com/ graphsearch hi podeu veure el funcionament de Graph Search i fer algunes cerques de prova amb les vostres pròpies dades. De moment, però, el servei només s'ofereix en anglès. A la mateixa pàgina us podeu apuntar en una llista d'espera per ser avisats quan el cercador estigui disponible en el nostre idioma. Graph Search està en fase preliminar: encara no preveu el contingut que els usuaris aporten de manera implícita amb el sistema Open Graph -les cançons que escolten a Spotify, els articles que llegeixen en un diari digital, els productes que els agraden en una botiga web-, ni es pot fer servir des de telèfons, cosa que limita tant el seu abast -més de la meitat dels usuaris de Facebook hi accedeixen des del mòbil- com la seva utilitat -les recomanacions de llocs per visitar, menjar o comprar es busquen sobre la marxa-. Però els creadors de Graph Search asseguren que l'aniran ampliant.

Graph Search aspira a incrementar encara més el temps de permanència dels nadius de Facebook, fent que visitin menys els cercadors convencionals i perjudicant així el negoci publicitari d'aquests cercadors. En el seu estat actual, el nou servei de Facebook encara no sembla un competidor a l'alçada de Google, però sí que pot afectar altres serveis: si pots buscar la gent per la seva feina, potser ja no et cal anar a LinkedIn; si saps quins restaurants, hotels i botigues freqüenten els teus amics, consultaràs menys guies locals, i si veus quins productes prefereixen els teus contactes, ja no aniràs a buscar-los a Amazon, sinó que els compraràs directament amb l'enllaç que t'ofereix Facebook.

L'argument és de pes: tothom es refia més de la recomanació d'un conegut que de la d'algú que ha trobat en una web però no sap qui és.

stats