El govern d'Austràlia ha desaconsellat al fabricant xinès d'equipament de telecomunicacions Huawei que es presenti al concurs per proveir la nova xarxa nacional de banda ampla. La primera ministra, Julia Gillard, ha declarat que "calia fer tot el possible per protegir la integritat de la nova xarxa i la de la informació que ha de transportar". No és el primer cas: en un parell d'anys, Huawei ha estat exclosa de la licitació per construir la xarxa de comunicacions d'emergència dels EUA i de projectes similars a l'Índia i a Taiwan, ha vist rebutjada la seva oferta per dotar de cobertura mòbil el metro de Londres i diversos senadors nord-americans han qüestionat el seu contracte de subministrament d'equips a l'operadora Sprint.
Si l'empresa xinesa s'ha convertit en un pària de les telecomunicacions no és perquè algú dubti de la qualitat dels seus productes, que les principals operadores del món -incloses les d'aquí- fan servir massivament i l'han situat en segona posició mundial en infraestructures de xarxa, només pel darrere de la sueca Ericsson. El que posa nerviosos alguns governs és deixar la seva informació en mans d'una empresa xinesa que, tot i ser privada, manté vincles molt estrets amb l'Exèrcit Roig. Una cosa semblant passa amb ZTE, l'altra gegant xinesa del sector, lligada al Partit Comunista. Els serveis d'espionatge temen que la Xina disposi d'avantatge en les guerres del segle XXI, les que es lliuren al ciberespai.
El problema és que renunciar a la tecnologia de Huawei implica fer-ho a molts avenços dels serveis de telecomunicacions: per exemple, és habitual trobar els seus sistemes al darrere de l'augment de la velocitat de xarxes que ja existeixen o dels desplegaments mòbils 4G. Ja fa molt que alguns fabricants xinesos van abandonar el paper de copions per innovar, i a Occident hi ha qui ho paeix fatal.
