Ciutats amb intel·ligència fragmentada
Reuneix els alcaldes de 10 ciutats d’uns quants indrets del món i trigaran menys de cinc minuts a parlar dels problemes que tenen en comú; fes el mateix amb els presidents de 10 estats i els caldran dies per posar-se en el lloc de l’altre. Aquesta diferència entre els múltiples nivells de l’administració pública a l’hora d’abordar les necessitats dels ciutadans, expressada pel catedràtic de política Joan Subirats, ha tornat a estar present en la setena edició del congrés Smart City Expo que va tenir lloc la setmana passada amb un èxit notable de participació internacional. Una vegada més, a l’àrea d’exposició del recinte Gran Via de Fira de Barcelona hi han conviscut estands de ciutats, entitats supramunicipals, regions i estats de tot el món promovent les respectives iniciatives per dotar d’intel·ligència unes àrees urbanes que cada vegada són més rellevants, perquè aviat acolliran la majoria de la població mundial. De fet, a Europa ja ho fan: un informe de la consultora Roland Berger per a Huawei indica que el 78% de la població europea viu en ciutats i que generen el 85% del PIB continental.
La complexa coexistència entre administracions es va fer visible durant la peculiar visita d’autoritats al saló: cap conseller de la Generalitat, amb l’últim titular del ram cessat i el Govern repartit entre les presons i Brussel·les, i l’alcaldessa Colau atenent la premsa a l’estand de l’Ajuntament de Barcelona mentre a pocs metres el ministre Nadal, el delegat Millo i l’alcaldessa Marín de l’Hospitalet, municipi amfitrió, visitaven el de la Diputació. Pocs minuts després, el president de Seat també va haver d’ensenyar separadament als dos grups el León Cristóbal, un interessant prototip de cotxe connectat que no s’engega fins que el conductor s’ha posat el cinturó i ha bufat a l’alcoholímetre incorporat, fa vibrar el seient si detecta que s’acosta un ciclista quan va a obrir la porta i notifica al mòbil del pare si el fill supera el límit de velocitat o surt de la zona de circulació acordada.
Les tecnologies del Cristóbal encara no es comercialitzen, però indiquen quina mena de vehicles autònoms podem esperar a curt i mitjà termini: uns desplegaments desiguals on els cotxes sense conductor hauran de compartir els carrers amb els convencionals. És significativa la presència a l’Smart City Expo de la firma israeliana MobilEye, filial d’Intel especialitzada en visió per computador que presumeix de treballar per a tots els grans grups d’automoció menys Daimler i Toyota. L’empresa provarà en alguns autobusos de TMB un dispositiu per cartografiar en temps real els carrers i la seva ocupació. Una cosa semblant a la que fa el cotxe de policia exposat a l’estand de Microsoft, una veritable comissaria sobre rodes connectada al núvol Azure del gegant del software, amb capacitat per llegir en temps real milers de matrícules i d’orientar les càmeres cap al lloc on l’agent apunta amb la pistola quan la desenfunda. També han presumit de reconeixement facial la policia belga i el municipi xilè de Valparaíso, que el fa servir per detectar els espavilats que es colen al metro.
Parlant de transport públic, l’ATM assegura que l’esperada T-Mobilitat entrarà finalment en servei el gener del 2019 a la primera corona metropolitana de Barcelona. Sembla que la clau ha sigut que l’ajuntament de la capital guanya pes sobre la Generalitat en la gestió de l’organisme encarregat de desplegar-la. El retard ja comença a ser preocupant perquè alguns operadors de transport ja no troben recanvis per a les cancel·ladores de targetes amb banda magnètica.
I és que les consideracions pràctiques acaben marcant la pauta en l’àmbit de les ciutats connectades. Antonio Conde, de Cisco, explica que gràcies a les proves pilot fetes a Barcelona han descobert que sensoritzar les places d’aparcament no serveix de res si el conductor següent hi arriba guiat per una aplicació mòbil i ja les torna a trobar ocupades, i que als carrers on el metro passa per sota els vagons enganyen els detectors magnètics d’ocupació. Igualment, les propostes d’apagar els fanals dels carrers on no hi ha vianants no són ben acollides, però en canvi interessa molt la possibilitat de modular la intensitat de la il·luminació per atreure públic als carrers comercials o per distribuir millor la gent que surt d’un partit de futbol o d’un concert.
El pressupost també afecta els desplegaments d’intel·ligència urbana. Segons Conde, els municipis espanyols no es poden beneficiar dels avantatges de les dades al núvol perquè les subvencions del programa europeu DUSI -successor dels fons Feder- no preveuen el pagament de quotes de manteniment, de manera que la seva empresa ha hagut de crear un mininúvol en forma d’aparell que els ajuntaments poden comprar per instal·lar internament. El que sí que diu el directiu és que molts dels encàrrecs que reben tenen una data de finalització molt estricta: la primavera del 2019, just abans de les eleccions municipals.
El problema dels residus
Com és habitual, a la Smart City Expo han sigut molt presents els residus i el seu tractament. Eurecat ha presentat un dron que FCC fa servir per inspeccionar ràpidament les clavegueres de Barcelona; i l’empresa californiana Revolution11 té una tapa de claveguera sensoritzada que simplifica els tràmits d’intervenció sota els carrers proporcionant als operaris totes les dades del que trobaran a dins quan l’aixequin. El sistema ha guanyat el premi de la GSMA a la millor aplicació d’internet de les coses, entre les tecnologies exposades a la zona 4YFN d’empreses incipients on també hi havia l’empresa gallega Little, que fabrica petits vehicles elèctrics amb funció de gestió de flotes que ja fan servir Inditex per als trajectes interns pel seu polígon industrial d’Arteixo i les caves catalanes Gramona per transportar enoturistes per les vinyes.
Però si he de triar les tecnologies més sorprenents del saló, em quedo amb aquestes tres: un purificador d’aire urbà, de la mida d’una cabina telefònica amb panells publicitaris als quatre costats; els vidres francesos Crosslux, que porten una capa de captació solar que permet transformar qualsevol finestra en un panell generador d’energia; i la caseta Dog Parker per a gossos que es lloga per minuts a Nova York. Els seus optimistes promotors confien cobrar de tothom: el propietari de la mascota paga 25 dòlars anuals i 20 cèntims per minut d’ús, el del local on s’instal·la paga 50 dòlars al mes, i encara compten a vendre la superfície exterior per posar-hi anuncis. A veure si al final les ciutats intel·ligents eren això.
