Publicitat
Publicitat

Dígits i andròmines

Càmeres que fan més que fotos

Les empreses líders del mercat de la fotografia digital ja no es diuen Canon, Nikon, Olympus o Fuji, sinó Samsung, Nokia, Apple, LG i ZTE. Qualsevol de les marques del segon grup ven més càmeres fotogràfiques que totes les del primer grup juntes, perquè pràcticament ja no hi ha cap telèfon mòbil que no faci també aquesta funció. Els iPhone 4S, 5 i 4 d'Apple són els tres dispositius amb què s'han fet més fotos entre els milers de milions que conté Flickr. I segons una enquesta d'Ipsos per a Tuenti Móvil, dos terços dels consumidors espanyols d'entre 16 i 35 anys fan servir més l'smartphone que la càmera per fer fotos, i passen més temps fent-ne que parlant per telèfon. A més, molts fotògrafs diuen que la millor càmera és la que portes sempre a sobre, i això és precisament el que s'aconsegueix amb el mòbil.

Per tots aquests motius, on cal anar a buscar ara les innovacions en matèria de fotografia és en la telefonia mòbil. Moltes novetats també les incorporen les càmeres convencionals, però la integració amb els sistemes operatius dels telèfons, la seva combinació amb aplicacions i, sobretot, la vinculació amb les xarxes socials fan que qualsevol novetat sigui adoptada per un públic molt més ampli.

Òbviament, un telèfon no pot competir en qualitat d'òptica amb una càmera, però hi ha intents interessants: Nokia, que presumeix de tenir l'exclusiva de les lents Carl Zeiss en telèfons mòbils, disposa d'un model, el 808 PureView, amb captador d'imatge de ¡41 megapíxels! La resolució no ho és tot, però: un dels smartphones actuals més ben valorats pels fotògrafs de butxaca és el HTC One, que té captador de només quatre megapíxels; la gràcia és que cadascun d'aquests píxels és molt més gran del que és habitual i permet captar més llum. Entre els dos extrems, la resolució estàndar de les càmeres en els smartphones de gamma alta és ara de 13 megapíxels. 

Centrant-nos en el programari, molts dels smartphones actuals ofereixen la possibilitat de captar imatges panoràmiques, empalmant automàticament una sèrie de fotografies captades mentre l'usuari explora lentament el paisatge sostenint el telèfon. Els models d'Apple, HTC i Samsung porten incorporada la funció, i Nokia ofereix per als seus Lumia una aplicació gratuïta.

També és molt habitual la funció HDR (High Dynamic Range), que capta tres imatges cada vegada que disparem: una amb exposició automàtica, una de segona amb sobreexposició i una de tercera amb subexposició, i les combina automàticament per aconseguir el nivell òptim de contrast en les zones més clares i més fosques de la imatge. D'aquesta manera es compensen prou bé les molestes ombres a contrallum. L'usuari pot triar entre quedar-se només amb el resultat de la composició o conservar també les tres imatges originals, ocupant més memòria. No és tan corrent trobar l'HDR aplicat al vídeo: el model Xperia Z de Sony és el primer que ho fa.

Sense abandonar el terreny de les fotografies múltiples, el mateix Xperia Z i els Nokia Lumia amb Smart Camera poden disparar 10 imatges per segon, que es guarden per separat. Però més interessants encara són les fotografies d'acció, que capturen en una única i espectacular imatge diversos instants del moviment d'una persona o un objecte. El Drama Shot del Samsung Galaxy S4 fa fins a 100 fotos en quatre segons i tria automàticament les cinc millors. La funció Zoe de l'HTC One dispara 20 vegades en tres segons i deixa triar manualment quines imatges volem combinar.

Ja posats a captar més d'una imatge cada vegada que disparem, amb el programari adequat podem aconseguir un miracle: que tothom surti afavorit en les fotografies de grup. Amb BlackBerry Time Shift, Nokia Smart Camera, Samsung Best Face i HTC Always Smile es pot triar cadascun dels rostres detectats en la imatge i escollir la millor de les cares captades en una seqüència automàtica.

Els Nokia Lumia amb Windows Phone 8, el Samsung Galaxy S4 i l'HTC One també aprofiten les imatges múltiples per fer una altra trampa visual: poden eliminar d'una composició estàtica els objectes que es mouen, com pot ser el vianant que passava per darrere de la nostra família mentre els immortalitzàvem al davant d'un monument.

En aquesta nova generació de smartphones fotogràfics hi trobem altres funcions que difuminen la frontera entre la imatge fixa i l'animada: amb alguns models de Samsung, HTC i Sony es poden disparar fotos mentre gravem vídeo, per poder conservar en dos formats la bufada d'espelmes del pastís. L'Story Maker del BlackBerry Z10, l'Story Album de Samsung, el Cinemagraph de Nokia i els Video Highlights d'HTC generen més o menys automàticament presentacions multimèdia amb les fotografies i els vídeos d'un esdeveniment i la música que conté el telèfon, i permeten ensenyar-les als avis al televisor o via xarxes socials. I l'HTC One pot començar a gravar sis dècimes de segon abans de prémer el disparador i continuar durant tres segons més, de manera que s'obtenen uns videoclips tan breus com atractius.

Més pintoresques són dues funcions del Galaxy S4: Sound and Shot enregistra el so ambient quan fem una foto, i així li proporciona una banda sonora que, esclar, només es pot gaudir en el mateix telèfon; Dual Camera permet que el fotògraf també surti en les fotos que fa, combinant en la mateixa imatge la captura de la càmera principal i la de la secundària.

El que trobo a faltar en gairebé tots aquests aparells és un botó físic per disparar les fotos. Amb les excepcions de l'iPhone -on es pot configurar un botó de volum com a disparador- i dels Nokia Lumia, en tots els altres foto-smartphones l'obturador s'activa tocant la pantalla. Hi ha aspectes en què una càmera de tota la vida encara guanya en comoditat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF