07/10/2011

Apple en deu invents

3 min
Apple en deu invents

Apple I (1976)

La història d'Apple va començar amb un producte adreçat als aficionats a l'electrònica. Era poc més que una placa base, sense carcassa, font d'alimentació, pantalla ni teclat, que els compradors havien d'afegir. El va dissenyar Steve Wozniak mentre treballava a Hewlett Packard i el primer prototip es va construir en un dormitori de la casa dels pares de Steve Jobs a Los Altos. Inicialment havien previst vendre només la placa buida per 50 dòlars, i que fossin els compradors els que afegissin els xips. Però la primera comanda que Jobs va aconseguir era de 50 unitats completes, a 500 dòlars cadascuna, i els dos Steves (amb Ron Wayne, el fundador oblidat d'Apple, encarregat de la documentació del producte) van haver de demanar un crèdit per comprar els components necessaris i es van traslladar al mític garatge de la mateixa casa per muntar-los.

Apple II (1977)

Un dels primers ordinadors pensats per a ús domèstic. Portava un processador 6502 a 1 MHz, 4 kB de memòria RAM, el llenguatge de programació basic integrat i un port per connectar un casset d'àudio on guardar programes i dades. Acceptava targetes d'ampliació, una de les quals permetia connectar unitats de disquet de 5,25 polzades. Connectat a un televisor, mostrava 24 línies de 40 caràcters, només en majúscules, però que podien ser en color. Per això el logotip de la poma incloïa les franges de l'arc de Sant Martí.

Lisa (1983)

El primer model d'Apple amb monitor incorporat. Va ser el segon ordinador personal amb interfície gràfica de finestres i icones. Amb processador 68000 de 5 MHz i 1 MB de memòria RAM, costava 9.995 dòlars. Oficialment el nom corresponia a unes sigles molt complicades, però en realitat coincidia amb el de la primera filla de Jobs, nascuda el 1978.

Macintosh (1984)

Costava 2.495 dòlars, però el menys important eren les especificacions: processador Motorola 68000 de 8 MHz, 128 kB de memòria, monitor de 9 polzades i disquet de 400 kB/3,5 polzades. El sistema operatiu gràfic es feia anar amb un dispositiu desconegut fins aleshores: el ratolí, i portava incloses dues aplicacions: MacPaint, per dibuixar, i MacWrite, per escriure. La clau de l'èxit va ser la promesa d'alliberar els usuaris d'informàtica de la tirania del Gran Germà IBM. El nom Macintosh ha arribat fins avui, però no s'ha confirmat que procedeixi de la varietat de poma que s'anomena així.

iMac (1998)

Va ser la primera aparició de l'ara omnipresent i inicial. Un ordinador tot en un, amb diverses decisions de disseny tan radicals com incompreses en el seu moment: carcassa translúcida de color blau -més tard van venir el maduixa i el mandarina, entre altres-, abandonament del disquet en favor del CD-ROM i introducció del port USB, que ara ha esdevingut el més comú.

iPod (2001)

En una visita a Toshiba, a Jon Rubinstein li van ensenyar un disc dur de 5 GB i 1,8 polzades. Era el que necessitava per al producte que Steve Jobs li havia encomanat: un reproductor musical de butxaca de gran capacitat. Des d'aleshores, Apple ha venut més de 250 milions d'unitats dels models successius, que ara ja fan servir només memòria flaix.

iPhone (2007)

Telèfon mòbil, reproductor multimèdia i terminal d'internet en un aparell de butxaca. Altres fabricants ja oferien aquesta combinació, però Apple la va vestir amb una pantalla multitàctil, icones de fàcil ús i la veritable arma secreta: la possibilitat de comprar i descarregar aplicacions des del mateix aparell.

MacBook Air (2008)

El Mac Portable del 1989 pesava més de 7 kg. Amb els successius models PowerBook, iBook i MacBook, Apple es va situar en primera línia de la portabilitat, però Jobs no va parar fins que els seus dissenyadors van arribar als 1,36 kg de l'Air.

iTunes Store / App Store (2003 / 2008)

L'èxit d'Apple es basa en una integració absoluta entre els dispositius, el programari i el contingut digital. L'iTunes va demostrar que es podia vendre la música per cançons i no només en àlbums. L'App Store va inaugurar el model de venda i descàrrega d'aplicacions des del dispositiu mòbil. Avui, iTunes ofereix 18 milions de cançons, l'App Store té un catàleg de prop de mig milió de programes, i qualsevol fabricant que aspiri a vendre aparells, de mòbils a televisors, ha de vincular-los a una botiga de contingut digital.

iPad (2010)

El 2003 Jobs encara deia públicament que els tablets no tenien cap futur. Òbviament, es referia als que existien aleshores, abans que revolucionés el mercat amb l'iPad. Així, el 2010 va refundar la categoria amb un producte que no sabíem que necessitàvem, a cavall entre l' smartphone i l'ordinador portàtil, portant a l'extrem el recurs a les pantalles tàctils i creant una nova plataforma de distribució de contingut digital que els creadors han adoptat amb entusiasme. La idea rere l'iPad és que no substitueix l'ordinador, sinó que va adreçat justament als usuaris que potser no en necessiten cap.

stats