28/04/2012

Adéu als llibres d'instruccions

3 min
Adéu als llibres d'instruccions

P robablement, les persones que saben més bé com funciona qualsevol dispositiu no són les que l'han inventat, sinó els que han redactat les seves instruccions d'ús. La documentació tècnica és una d'aquelles professions poc reconegudes, l'objectiu de la qual és fer que els destinataris finals d'un producte sàpiguen fer-lo servir correctament, fent la seva funció i sense que s'espatlli. I sense adreçar-se necessàriament a un tipus d'usuari uniforme: fa vint anys, les normes de redacció de manuals d'un conegut fabricant alemany d'automoció especificaven que els havia de poder entendre -literalment, ho juro- un camioner de Líbia.

Cal reconèixer que alguns redactors de manuals se'n surten més bé que d'altres: n'hi ha que no van aconseguir mai programar una gravació amb el vídeo, i la majoria dels consumidors fan servir només un parell de programes de la rentadora.

Abans, les instruccions d'ús de qualsevol aparell venien impreses en un gruixut llibre de paper. Més tard, la pressió del mercat per rebaixar preus va coincidir oportunament amb l'interès per demostrar respecte mediambiental, i el llibre va ser substituït per un fitxer PDF que es facilitava en un CD, per si algú se'l volia imprimir mentre rondinava per haver de pagar paper i tinta, oblidant que s'ho havia estalviat en el preu de l'aparell. Últimament ha desaparegut el CD, que ha deixat pas a un enllaç per descarregar les instruccions d'internet.

L'evolució de la documentació tècnica cap als suports digitals és un fet, tant en els entorns de consum com en els professionals: algunes companyies d'aviació ja faciliten els manuals de vol a les tripulacions en un tablet , i un pilot australià ha demandat la seva empresa per les lesions d'esquena que li provoca haver de carregar encara amb la maleta de llibres de paper en lloc d'un iPad.

En tot cas, com sabem bé els que ens hem dedicat a l'assistència tècnica, són pocs els consumidors que llegeixen les instruccions. En cas de dubte, costa menys consultar a qui se suposa que en sap, i per això els fabricants desvien els seus recursos cap a la xarxa, creant repositoris de documentació que no només poden ser consultats i actualitzats pel seu propi personal, sinó també pels mateixos clients, fins al punt que moltes consultes són ateses directament per altres consumidors que s'han trobat abans amb el mateix dubte o problema. Les empreses fan servir plataformes web com GetSatisfaction i ZenDesk, amb capacitat de canviar de manera dinàmica l'ordre de presentació de la informació segons la freqüència amb què és consultada i d'acord amb el grau de satisfacció dels clients amb la resposta. A més, proporcionen al fabricant dades valuoses sobre els aspectes que interessen més als consumidors, que li serveixen per millorar el producte.

L'últim crit en sistemes de documentació és la realitat augmentada: en la indústria aeronàutica, alguns operadors dels tallers de muntatge d'avions porten posades unes ulleres que els indiquen com han d'acoblar o connectar les peces, directament sobre la imatge de la zona que tenen a la vista. S'ha comprovat que la taxa d'errades disminueix substancialment. El següent pas és aplicar aquest sistema en els tallers comercials de reparació d'automòbils, un projecte en el qual ja treballa l'alemanya BMW. I aquests manuals augmentats no trigaran a arribar a l'entorn domèstic: Qualcomm té un prototip que explica a la pantalla de l' smartphone com funciona el comandament de la rentadora que enfoquem amb la càmera. D'aquí a que el mòbil ens expliqui com muntar els mobles d'Ikea només hi ha un pas.

stats