Ens mereixem aquest govern central?

El govern de l’Estat no suporta que les autonomies compleixin les regles més dures que se’ls imposen mentre que ell les incompleix

Fa més de tres anys que sabem que la bestreta del model de finançament per a les comunitats autònomes (CA) que va fixar el ministeri d’Hisenda per al 2014 es quedava molt curta. La bestreta es va comunicar a finals de juliol del 2013. Ja aleshores, en un moment econòmicament molt deprimit, se sabia que Hisenda ens tornava a jugar una mala passada. Però a mesura que l’economia espanyola i la recaptació fiscal van anar millorant, la distància entre la bestreta fixada i la que l’Estat hauria de liquidar a les CA anava creixent. Tant és així que la Generalitat i altres CA van demanar insistentment corregir a l’alça les bestretes, cosa que el govern de l’Estat podia fer fàcilment ampliant crèdits perquè va obtenir més ingressos dels esperats (ho ha fet rutinàriament per a les despeses militars). Va obtenir més ingressos i va ampliar crèdits, sí, però cap va anar a les CA. Lògicament, les CA van patir i van tancar l’exercici 2014 amb desviació respecte als objectius fixats per Hisenda, mentre que l’Estat va tancar segons el que ell mateix havia previst. Però quan es va tancar l’exercici ja se sabia que la liquidació a pagar el juliol del 2016 seria molt gran. El ministre Montoro la va anunciar el juliol del 2015 com si es tractés d’un regal inesperat a les CA. El volum de la subestimació va ser tal que la xifra a tornar a les CA no parava de créixer. La Generalitat, que esperava rebre 1.200 milions, i després 1.400, va acabar rebent 1.551 milions el juliol del 2016. Així les CA han finançat Hisenda durant dos anys.

El que no podíem esperar és que el ministre d’Hisenda justifiqués la desviació del dèficit de l’Estat el 2016 per la liquidació del 2014 a les CA, i que es disculpés així del seu incompliment davant de la Comissió Europea i davant dels mitjans de comunicació. Ho ha dit tant que els mitjans de comunicació de Madrid -generalistes i especialitzats- ho repeteixen acusant les CA de ser les culpables del dèficit de l’Estat.

No podíem esperar que el ministre d’Hisenda justifiqués la desviació del dèficit de l’Estat el 2016 per la liquidació del 2014 a les CA

La monstruositat d’aquesta interpretació retrata a la perfecció la distància que hi ha entre les percepcions catalana i estatal (o simplement madrilenya) i, més en general, entre les percepcions autonòmiques i les centralistes. La liquidació del 2014 ha estat gran perquè la bestreta del 2014 va ser petita. I va ser petita per millorar els comptes i el compliment de l’administració general de l’Estat i per presentar pitjor els de les CA. Ara el govern de l’Estat no suporta que la seva pròpia discrecionalitat se li giri en contra i que les CA compleixin fins i tot les regles més dures que se’ls imposen, mentre que ell les incompleix. Però que s’hagi arribat a acusar les CA de ser les culpables de la desviació del dèficit sense cap vergonya ens recorda un cop més que vivim amb un estat en contra i amb una cort -la dels mitjans de comunicació de la capital- agressivament en contra.

La desviació de l’estat espanyol deriva de rebaixes fiscals irresponsables que no s’haurien d’haver fet mai

Tot això emmascara i dilueix el fet que Espanya ha incomplert els seus compromisos davant la Comissió Europea, i que això es deu als pressupostos de fantasia que el govern del PP va fer per a l’any 2016, amb tota mena de regals fiscals que no es podien fer amb un dèficit públic descontrolat i amb previsions d’ingressos fiscals irresponsablement optimistes. I ara que el ministeri d’Hisenda no s’atreveix a tocar el que ja és de les CA, ha decidit ficar la mà a la caixa de les empreses. Canvia la liquidació de l’impost de societats d’un dia per l’altre i obliga -a totes les que facturen més de deu milions d’euros, cosa que inclou moltíssimes pimes- a avançar uns 8.000 milions d’euros ara mateix, el 20 d’octubre. Tanta inseguretat jurídica ens enfonsa i és molt irresponsable.

Davant la Comissió Europea el govern de l’Estat diu que així corregeix el dèficit del 2016. De portes endins no para de repetir que és una mesura estrictament de tresoreria, sense cap importància, per estalviar-se la multa que li volen imposar. La mesura d’avançar les bestretes de l’impost de societats no es podrà repetir però s’haurà de mantenir si no es vol perdre el seu efecte balsàmic. Fa anar la pilota endavant i és una trampa a la sostenibilitat de les finances públiques espanyoles.

La desviació de l’estat espanyol deriva de rebaixes fiscals irresponsables que no s’haurien d’haver fet mai. És el pan para hoy y hambre para mañana a què ens té acostumats. I és l’actual govern del PP qui ha de variar i plantejar mesures creïbles i serioses a la Comissió Europea. Però em temo que a Madrid (Estat, PP i mitjans de comunicació) tots pensen com fer trampes i com culpabilitzar-nos de les trampes que fan.

EDICIÓ PAPER 13/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF